Estudiar i treballar: Sobreviure i no viure
Ho he dit en moltes ocasions, vivim en una societat on "viure ens mata" i que "morim per treballar".
M'explicaré. Cada cop més, és habitual una demanda excessiva de qualitats acadèmiques als currículums. I no només això, també demanen molts anys d'experiència. I crec que no cal ser una eminència per veure que no és compatible al 100% tot plegat.
Fixem-nos que el nombre de persones amb graus, postgraus... ha augmentat de forma espectacular. El nombre d'acadèmies d'idiomes comença a semblar el nombre de bars (ironia, però recordem que tothom diu que tenim la cultura del bar)... I així i tot el nombre d'aturats segueix sent un dels més alts de la unió europea.
I el fet és que la sobre explotació acadèmica-laboral no és la solució per fer créixer un país; ans el contrari, la sobre explotació produeix un esgotament intel·lectual i productiu de la societat.
Com ja he dit, aquesta petita explicació l'he donat mil i un cops de forma més ordenada i argumentada. Però el fet de tornar-hi a publicar-ho és perquè fa pocs dies en un congrés amb molts adolescents brillants la majoria van treure a debat el cansament de no veure la fi a aquest esforç: estudiar al matí batxillerat o uni, a la tarda acadèmia d'idiomes, sense oblidar anar al gimnàs per conservar la bona condició física que et demana també el món, sent actiu a les xarxes socials per poder tenir impacte a la recerca de feina, i un llarg i esgotant etcètera.
I aquest és el motiu de l'entrada, que una persona "gran/adulta", com jo, digui que anem per mal camí amb la sobreexplotació de l'estudiant i el treballador pot sonar com a normal, al cap i a la fi porto des de ben petit treballant. Però que ho diguin joves de poc més de 17 anys, que són uns representants dels erudits acadèmics... això ja em preocupa més.
Anem amb precaució de com estem fent les coses, perquè pot ser els nostres fills no viuran la vida, sinó que sobreviuran la vida, explotats en una feina que no els agrada, sense tenir temps per l'oci i la humanitat.
M'explicaré. Cada cop més, és habitual una demanda excessiva de qualitats acadèmiques als currículums. I no només això, també demanen molts anys d'experiència. I crec que no cal ser una eminència per veure que no és compatible al 100% tot plegat.
Fixem-nos que el nombre de persones amb graus, postgraus... ha augmentat de forma espectacular. El nombre d'acadèmies d'idiomes comença a semblar el nombre de bars (ironia, però recordem que tothom diu que tenim la cultura del bar)... I així i tot el nombre d'aturats segueix sent un dels més alts de la unió europea.
I el fet és que la sobre explotació acadèmica-laboral no és la solució per fer créixer un país; ans el contrari, la sobre explotació produeix un esgotament intel·lectual i productiu de la societat.
Com ja he dit, aquesta petita explicació l'he donat mil i un cops de forma més ordenada i argumentada. Però el fet de tornar-hi a publicar-ho és perquè fa pocs dies en un congrés amb molts adolescents brillants la majoria van treure a debat el cansament de no veure la fi a aquest esforç: estudiar al matí batxillerat o uni, a la tarda acadèmia d'idiomes, sense oblidar anar al gimnàs per conservar la bona condició física que et demana també el món, sent actiu a les xarxes socials per poder tenir impacte a la recerca de feina, i un llarg i esgotant etcètera.
I aquest és el motiu de l'entrada, que una persona "gran/adulta", com jo, digui que anem per mal camí amb la sobreexplotació de l'estudiant i el treballador pot sonar com a normal, al cap i a la fi porto des de ben petit treballant. Però que ho diguin joves de poc més de 17 anys, que són uns representants dels erudits acadèmics... això ja em preocupa més.
Anem amb precaució de com estem fent les coses, perquè pot ser els nostres fills no viuran la vida, sinó que sobreviuran la vida, explotats en una feina que no els agrada, sense tenir temps per l'oci i la humanitat.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/singled-out-solteres/video/5836066/
Autoritarisme a les empreses: https://blogarbo.blogspot.com/2012/06/heil-hitler-autoritarisme-les-empreses.html
La vida actual: https://blogarbo.blogspot.com/2015/10/la-vida-actual.html
La dèria de l'anglès: https://blogarbo.blogspot.com/2014/07/la-deria-de-langles.html
Robotització: https://blogarbo.blogspot.com/2018/05/la-robotitzacio.html
Insolidaritat de l'educador modern: https://blogarbo.blogspot.com/2012/10/la-insolidaritat-en-leducacio-moderna.html