La robotització
Fa pocs dies vaig veure un documental de “30 minuts” de la CCMA sobre la robotització de la feina arreu del món.
Aquesta visió de futur inquieta molta gent. Hi ha dues lectures possibles: o bé serà una gran injustícia perquè milions de persones es quedaran sense feina i això provocarà una crisi social enorme; o bé serà una de les millors coses que li hauran pogut passar a la humanitat, alliberant-nos temps per estudiar, pensar, estar amb els amics, cuidar-nos, viatjar o simplement viure amb més calma.
Després de reflexionar-hi una mica, crec que totes dues visions tenen part de veritat. La primera serà el resultat inevitable si la humanitat continua actuant de manera individualista i descoordinada. La gran pregunta que ens hauríem de formular és: per què treballem?
Treballem per obtenir recursos. És a dir, transformem hores de la nostra vida en diners. Aquests diners els intercanviem per béns i serveis que altres persones han creat. Altres persones, alhora, també transformen el seu esforç en diners per poder accedir als béns que necessiten. És un cercle constant.
Però si una gran part de la producció acaba robotitzada, aquest cicle basat exclusivament en l’intercanvi entre hores laborals i diners continuarà sent necessari? Probablement no de la mateixa manera que ara.
I aquí apareix un debat fonamental que encara tot just comencem a afrontar.
Mesures com els suports social poden ser només l’inici d’un canvi molt més profund. Però, si volem que la robotització sigui positiva, caldrà anar molt més enllà.
La globalització actual sovint ha portat moltes empreses a buscar països amb menys drets laborals per reduir costos i augmentar beneficis. I les empreses que es queden cada vegada necessiten menys mà d’obra humana gràcies a l’automatització.
El problema és que, mentre això passa, la societat continua exigint que les persones obtinguin els recursos bàsics únicament a través d’una feina tradicional.
Perquè la robotització es converteixi en una oportunitat i no en una condemna, caldrà reduir la dependència absoluta del treball de vuit hores diàries com a únic model de supervivència. I això no es podrà abordar només des d’un país concret: serà un debat global.
Les institucions internacionals haurien de tenir un paper actiu per garantir unes condicions laborals dignes i evitar que la deshumanització del treball es converteixi en una competició mundial. Si no es fa així, sempre hi haurà empreses disposades a marxar allà on puguin explotar més i pagar menys, mentre nosaltres consumim aquests productes sense ser conscients del cost humà que amaguen.
Mentre el sistema continuï basant-se exclusivament en convertir hores de vida en diners, la robotització generarà més desigualtat. Però si algun dia aconseguim construir una societat on també es valori cuidar persones, estudiar, investigar, crear cultura, formar-se, compartir coneixement o simplement contribuir positivament a la comunitat, aleshores la tecnologia ens podrà alliberar d’una part de l’“esclavitud” laboral.
I potser, per primer cop en molt temps, el progrés tecnològic servirà realment perquè les persones visquem millor, i no només perquè produïm més.
matge extreta amb domini públic de http://www.anticapitalistes.net/spip.php?article6012
Tot el que exposo en aquest blog és molt més llarg i complex, demano, si teniu algun dubte, en parlem en persona.
- http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/robots/video/5762840/