Ciao Turó - Jove lleidatà que s’ha fet gran
Cia o Turó J ove lleidatà que s’ha fet gran He viscut la vida a prop d’aquest turó, on el vent parla baix amb la pedra antiga, i el sol de ponent encén cada racó; amb una llum que només Lleida abriga. Aquí, caminant sense pressa pels camins, — les muralles confien en la memòria — he après que també en els marges humils un poble pot alçar la seva història. La Seu Vella, senyora del temps i del vent, m’acollí amb pocs gestos i pocs parlaments; i amb cada pas viscut, amb cada instant, l’ànima lentament va anar habitant. Hi ha tristor, sí —és clar— en dir-te adeu! Adeu a la boira i capvespres daurats, als matins frescos on tot semblava més lleu, car el cor s’omplia de silencis gastats. No sé quan tornaré a trepitjar aquest pla, on el secà tossudament persevera, però sé que dins meu sempre hi quedarà la calma profunda d’aquesta bellesa. No ets només pedra ni un alt monument, ni un claustre immens desafiant el temps: ets memòria, ets poble, ets amor fervent,...
