No és que el negoci no surti: és que incomplir surt massa barat
Hi ha una manera tant habitual com perversa de parlar de l' explotació laboral , sobretot en feines d'estiu o temporals: convertir-la en un problema d'ètica individual. El patró és ben conegut: contractes de mitja jornada per cobrir torns de dotze hores, sous que no arriben al mínim legal, pagaments en negre, vacances inexistents i hores extra sense ser pagades. I, de fons, un lema justificatiu que es repeteix: «És que si féssim les coses 100% legals, no sortirien els números.» Aquesta frase no és una llei econòmica; és una confessió d'incompetència o de cinisme. Ho intento explicar. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Planificaci%C3%B3n_Laboral_Estrat%C3%A9gica_%28PLE%29_%E2%80%93_Comparativa_improvisar_vs_planificar.png [Wikimedia consula 15/10/2026]
