Té sentit la vaga en l’educació pública? Una reflexió incòmoda
La vaga neix com una eina de pressió de la classe obrera. La seva força no era, només, simbòlica: era econòmica. Aturar la producció significava generar pèrdues superiors al cost de satisfer les demandes dels treballadors. La clau era clara: impacte directe en els ingressos del propietari (tocar els seus "sOUS"). Encara avui hi ha sectors on aquesta lògica funciona. Si s’atura el transport ferroviari, el país se’n ressent immediatament. Si s’atura la logística, es bloqueja l’activitat econòmica. La capacitat de pressió és estructural. Però, i l’educació pública? Quan hi ha vaga educativa, els centres obren amb serveis mínims. L’alumnat hi pot anar. Les famílies poden continuar treballant. L’activitat econòmica general no s’atura. L’administració, a més, descompta el salari als docents que secunden la vaga. L’impacte pressupostari immediat és pràcticament nul (o fins hi tot beneficiós per l'administració). A primera vista, doncs, sembla una eina poc efectiva. Ara bé, cal ...
