El perill de l'adulació: per què confonem la comoditat amb la lleialtat
A la xarxa circula una frase: « No et fiïs de qui et defensa a la cara i et critica per darrere; confia en qui et critica a la cara i et defensa per darrere ». El dilema d'aquesta frase és que dibuixa un món en blanc i negre que poques vegades existeix. Els crítics no són sants i els aduladors no porten una etiqueta de lladres al front. La majoria de la gent no habita en els extrems: es mou en una zona grisa on es crítica o es defensa segons el context, la comoditat de l'audiència o el cost personal de dir la veritat. Que no ens donin sempre la raó no és dolent
