Un curs més
Un curs més arriba al final. I aquest no ha estat un curs qualsevol: centre nou i vida nova. Un d’aquells cursos que et remouen per dins i et fan replantejar moltes coses. El tanco amb el convenciment d’haver intentat fer allò que creia correcte, allò que entenia que podia aportar. Però també amb la sensació profunda que hi ha canvis que esdevenen necessaris per poder continuar avançant amb sentit. Potser hi ha qui no ho entendrà. A la feina, com a tot arreu, he trobat persones meravelloses: companys i companyes que admiro, alumnat que m’ha fet créixer i que sé que recordaré amb estima. I precisament per això costa d’agafar distància. Però per a mi la docència mai ha estat només una feina en el sentit més pragmàtic del terme. No és únicament un espai laboral ni una manera de guanyar-me la vida (tot i ser part de la classe treballadora). Educar, ensenyar i acompanyar sempre han estat una manera de donar sentit al que faig i al que soc. Aquest curs, però, també m’he sentit limitat,...
