Etiquetes

Democràcia... triem quina volem?

Es parla molt (i amb tota la raó del món) que la mal anomenada "Transició" no va deixar escollir quin tipus de govern volia realment el poble. Ens van posar entre l'espassa i la paret: o aprovaves la Constitució del 78 o t'arriscaves a tornar a les ombres.

Vistes les alternatives de l'època, és profundament comprensible que qualsevol ciutadà mínimament demòcrata votés a favor d'aquell text. Però no ens enganyem: els vam donar un xec en blanc. Més enllà del fet històric que no vàrem poder escollir si volíem una República o una Monarquia (una institució anacrònica i elitista, mantinguda per l'herència directa d'un règim franquista que ni tan sols s'han atrevit a condemnar), hi ha moltes altres pèrdues de camí.

Sempre es va dissenyar una democràcia "de façana", feta per quedar bé cap a fora però perfectament controlada per dins. Existeixen altres formes de democràcia que podríem haver instaurat sense provocar cap trencadissa institucional ni el caos. El problema real? No hi ha ganes. No hi ha cap mena d'interès per part dels qui manen.

Aportar altres formes de democràcia significaria donar veu i poder real al poble no privilegiat, i això entra en conflicte directe amb el motiu fundacional de la nostra Constitució: mantenir el control en mans d'uns pocs.

Il·lustració 1 –Distribució parlamentaria actual (2019)
https://www.parlament.cat/web/composicio/distribucio-escons/index.html

Els tres nivells de la democràcia:
Quina tenim i quina podríem tenir?

Per entendre l'abast de l'engany, cal recordar com s'organitza el poder:
  • Democràcia representativa (o indirecta): És el model que se'ns ha imposat de forma majoritària. En teoria, uns representants polítics escullen el millor per al poble. En la pràctica, aquests polítics són escollits mitjançant un sistema electoral (com la Regla D'Hondt) dissenyat per afavorir el bipartidisme i minimitzar la representativitat real de les minories. És una democràcia tutelada per partits que, originàriament, venien d'on venien.
  • Democràcia participativa: Un model on la ciutadania no només diposita una papereta cada quatre anys, sinó que participa activament en la direcció, el disseny i el control de les decisions públiques de forma continuada.
  • Democràcia directa: Quan les decisions executives i legislatives cabdals són escollides i votades directament pel poble sense intermediaris partidistes.
Aquestes dues últimes opcions mai es van plantejar seriosament. Es va preferir imposar un xec en blanc de quatre anys.

Les quatre preguntes que desemmascaren el sistema

Arribats a aquest punt, convé fer un exercici d'honestedat intel·lectual i plantejar-nos aquestes quatre qüestions fonamentals:
  1. El poble és realment sobirà?
  2. Tots els ciutadans són iguals davant la llei i l'Estat?
  3. Els drets constitucionals bàsics (habitatge, feina digne, salut) són assequibles per a tota la població?
  4. Les decisions dels poders de l'Estat afavoreixen la majoria social?
Aquestes preguntes (i les seves respostes contundentment negatives) són la prova cotó de què no vivim en un estat ni en un sistema just. I als qui encara no ho veieu, als qui penseu que la democràcia és només anar a votar de tant en tant en el marc de cites electorals com la d'avui, us convido a obrir el diàleg.

Us puc mostrar la realitat de milers de persones a qui aquest mateix sistema condueix a una vida tan precaritzada que converteix el dia a dia en un veritable càstig. És hora de demanar comptes. És hora d'exigir la democràcia que realment volem.
[*]Tots sabeu que detesto la monarquia, no les persones que tenen aquest privilegi egocèntric, ho dic perquè sempre demano la mort de la monarquia, no dels monarques. Em sap greu que hi hagi una família tan elitista i egocèntrica, que no pot veure que viu millor que el poble al que representa pel simple fet d'haver heretat una deixa d'un franquista... Em repugna que no condemnin el franquisme i que es fiquin en la política... i un llarg etcètera.

[**]El que tenim nosaltres, de forma majoritària, és una democràcia indirecta (o representativa), en principi uns representants (els polítics) escullen el que li convé al poble (recordem que aquests són escollits per una llei, Llei D'Hondt, que afavoreix el bipartidisme i la poca representativitat real). Però podríem tenir una democràcia participativa, en el que el poble participa activament en la direcció de decisions del poder. I hi ha democràcies directes, quan les decisions són escollides directament pel poble. Això no es va plantejar mai, es va imposar una democràcia controlada per uns partits que tots sabem que inicialment els manaven els mateixos "botxins".

 [***]Enllaços relacionats
https://blogarbo.blogspot.com/2019/10/consulta-la-democracia-es-trobar.html
https://blogarbo.blogspot.com/2019/05/democracia-per-les-minories-permanents.html
https://blogarbo.blogspot.com/2019/03/votar-inutilment-com-funciona-el-vot.html
https://blogarbo.blogspot.com/2019/04/tirar-el-teu-vot-la-brossa.html
https://blogarbo.blogspot.com/2019/04/el-sentat.html
https://blogarbo.blogspot.com/2019/11/eleccions-un-bloc-immobilista-sapropa.html
https://blogarbo.blogspot.com/2019/10/que-has-fet-avui-per-millorar-el-mon-de.html

Enviar missatge per correu electrònic
Labels: