Què has fet avui per millorar el món de demà?

Avui hi havia vaga convocada. Molts s'han sumat a fer-la, altres a seguir la seva vida i alguns a criticar el perquè d'aquesta vaga. 

Hi ha motius per fer aquesta vaga, tants que crec que aquells que no l'han recolzat s'han d'avergonyir. I per aquest motiu escric aquesta entrada. 

Primer de tot vull que quedi clar que els sindicats que no s'han sumat haurien d'anomenar-se "sindicats per l'elitisme de les empreses" o bé "sindicats pels explotadors del poble".

I segon, has pensat quins motius hi ha per protestar? Alguns opinareu que cap, que tot segueix com sempre. De debò? Tan curt de mires ets? 

  • Fixem-nos que els salaris estan estancats i els preus de les coses ha augmentat de forma desmesurada, això ha provocat que les famílies no puguin permetre no treballar a jornada completa.
  • La jornada ha deixat de ser de vuit hores, encobert però real, ha augmentat la jornada. Surts de la feina i segueixes treballant, via correu electrònic, whats app o d'altra manera. I com que els preus de l'habitatge de la majoria de ciutats són desorbitats, vivim en llocs que involucra una inversió d'hores personals per arribar a la feina superiors a les que hauríem de tolerar. Així que nego rotundament que la jornada de treball sigui de 40 setmanal!
  • L'habitatge com he dit, el preu ha deixat de ser assequible, i ara, en lloc de tenir dret a un habitatge digne, hem de dir que existeix el privilegi d'intentar assolir un habitatge moderat! I no pensem com a solució el lloguer, perquè el monopoli de quatre grans empreses ha fet que el preu del lloguer sigui superior al 60% del salari base. 
  • L'educació és la solució! Aquesta frase és parcialment certa, perquè qui pot pagar l'educació actual? Comencem des de la primària amb qui aprèn idiomes és qui pot pagar-se acadèmies (sempre parlant en mitjana). Secundària aprèn més qui pot pagar-se classes de reforç, qui pot fer estades a l'estranger... I la carrera, que ja no serveix per a res, t'obliguen a treure un màster que costa un ull i part de l'altre! 
  • Pensarem que tot val la pena per un temps de jubilació digne i de qualitat... Doncs no, et jubiles a una edat en què les obligacions de la vida laboral et passen factura, el salari de jubilació és lamentable per molt que hagis cotitzat molts anys...
  • Finalment, esperarem la mort, però qui es pot pagar l'enterrament? Hem arribat que fins i tot morir s'ha convertit en un privilegi... Denigrant!
Molts opinareu que aquesta vaga d'avui era per defensar els independentistes. Sí i no. No té res a veure amb la independència, però sí amb la sentència. La sentència és injusta, puig els polítics i militants que estan sofrint-la només van fer allò que els va demanar el poble. És a dir, hem tancat a la presó persones que van fer el que havien dit de fer, doncs aquí rau el paper dels polítics. En canvi, tenim persones cobrant salaris vitalitzis fent totalment el contrari d'allò que necessitava la gent i del que li deia al poble.

No cal estar d'acord amb la independència, no cal voler un referèndum, però tots els que esteu d'acord amb els punts anteriors de canvi comprendreu que aquest canvi només és possible si hi ha un diàleg constant amb el poble.

Potser també em respondreu que aquesta vaga s'ha convertit en violenta arran els aldarulls que hi ha hagut aquests passats dies. Primer de tot condemno com ja vaig fer aquesta actitud, després deixeu-me posar en dubte totes aquestes trencadisses i els seus autors. I finalment, tant ens importa el trencament d'objectes? Tan greu és cremar mobiliari urbà? Gens greus amics, ja que només són coses inanimades. El greu és el que el sistema fa: cremar-nos la vida explotant-nos i degradant-nos a mers objectes mercantils al servei de quatre que viuen, ells sí, per sobre de les seves possibilitats, viuen "com un rei".

Deixem de discutir i unim-nos, poble, per modificar el futur, puig si no ho fem, no ens agradarà aquest mal son que es dirà vida!