Què has fet avui per millorar el món de demà?
Avui hi havia vaga convocada (18/10/2019). Molts s'hi han sumat, d'altres han seguit amb la seva rutina i alguns s'han dedicat a criticar-ne els motius.
Hi ha tantes raons per sortir al carrer que, sincerament, aquells que no l'han recolzat haurien de sentir una mica de vergonya (tot i que cada opció és comprensible i ha de ser acceptada).
El motiu d'aquesta entrada:
- Per començar, siguem clars: els sindicats que no s'hi han sumat no mereixen aquest nom. Haurien de dir-se "sindicats per l'elitisme empresarial" o "sindicats al servei dels explotadors".
- Segon... t'has aturat a pensar un moment per què protestem? T'encomanes al "tot segueix igual"? De debò? Tan curt de mires ets?
Obrim els ulls de bat a bat:
- Salaris i jornades de ficció: Els sous estan estancats mentre els preus s'han disparat. Això obliga a totes les famílies a treballar a jornada completa... o més. La jornada de 8 hores és una mentida: surts de la feina i sents el xiulet del WhatsApp o el correu electrònic.
- Com que els preus de l'habitatge ens expulsen de les ciutats, sumem-hi hores de transport que ningú ens paga. Nego rotundament que la jornada real sigui de 40 hores setmanals!
- El drama de l'habitatge: Tenir un sostre digne ha deixat de ser un dret per esdevenir un privilegi de luxe. I no em parlis del lloguer com a solució: el monopoli de quatre grans fons i empreses fa que el lloguer es mengi més del 60% del salari mitjà.
- Una educació mercantilitzada: Dèiem que "l'educació és la solució", però qui se la pot pagar? Des de la primària, aprèn idiomes qui pot pagar-se acadèmies. A la secundària, reforç i estades a l'estranger per a qui s'ho pugui permetre. I la carrera? Ja no n'hi ha prou: ara t'obliguen a pagar un màster a preu d'or.
- Una jubilació de misèria: Pensàvem que tot l'esforç valdria la pena per jubilar-nos de manera digne? Doncs no. Et jubiles quan el cos ja et passa factura i amb una pensió lamentable, per molt que hagis cotitzat tota la vida.
- Fins i tot la mort és un negoci: Esperem el final, però... qui pot pagar-se avui dia un enterrament? Hem arribat al punt denigrant on fins i tot morir s'ha convertit en un privilegi.
- ...
No cal ser independentista ni voler un referèndum per veure que aquest model està esgotat i que qualsevol canvi real requereix un diàleg constant amb el poble.
Em direu que la vaga s'ha omplert d'aldarulls i violència? Com ja vaig dir, condemno rotundament la violència i poso en dubte l'origen de moltes trencadisses. Però, de debò ens importa més el mobiliari urbà que les nostres vides? Crema un contenidor i ens estirem els cabells, però no ens importa que el sistema ens cremi la vida diàriament, explotant-nos i reduint-nos a mers objectes al servei de quatre que viuen "com reis"?
Deixem de discutir entre nosaltres. Unim-nos com a poble per canviar el futur. Separem el gra de la palla, perquè si no ho fem nosaltres, aquest malson anomenat vida se'ns menjarà a tots.