El Senat...
Fa unes setmanes parlàvem de com es reparteixen els escons al Congrés dels Diputats i calculàvem el nombre d'escons. Avui toca mirar l’altra cara del poder legislatiu: el Senat.
El Senat és, en teoria, la cambra territorial de les Corts Generals. És a dir, l’espai que hauria de representar la diversitat dels territoris i vetllar per l’equilibri entre comunitats autònomes. També participa en el procés legislatiu i pot intervenir en decisions que afecten l’autonomia territorial.
Ara bé, teoria i pràctica no sempre coincideixen.
A diferència del Congrés, el Senat té un poder molt més limitat. Pot revisar lleis, però el seu veto és feble: el Congrés el pot aixecar. Això fa que la idea de bicameralisme (dues cambres amb pes real) quedi, en gran part, desdibuixada.
Com es forma el Senat?
Aquí ja apareixen les primeres distorsions. Una part dels senadors s’escullen per sufragi universal: cada província elegeix 4 senadors (amb excepcions com les illes, Ceuta i Melilla). Aquest criteri no és proporcional a la població i, per tant, afavoreix determinats territoris i partits.
L’altra part no surt directament del vot ciutadà: són designats pels parlaments autonòmics. Cada comunitat autònoma n’escull un, més un altre per cada milió d’habitants aproximadament.
Aquest sistema mixt, sumat al fet que les eleccions al Senat coincideixen amb les del Congrés, tendeix a reforçar els partits majoritaris. El resultat: una cambra que sovint no reflecteix amb precisió la pluralitat política i territorial.
I llavors, té sentit el Senat?
El debat és obert des de fa anys. Hi ha arguments sòlids per qüestionar-lo: poca capacitat real d’incidència i una composició que no acaba de representar el país tal com és.
Però també hi ha una idea de fons important: en un estat amb diversitat territorial, una cambra de representació territorial té tot el sentit… si funciona.
I aquí és on rau el problema.
Potser no es tracta d’eliminar-lo, sinó de reformar-lo. Repensar com s’escullen els seus membres, quan se celebren les eleccions, i quin paper real ha de tenir dins del sistema polític.
Perquè, tal com està ara, el Senat existeix. Però costa veure que sigui imprescindible.
I això, en democràcia, sempre és un problema.
És essencial, doncs, votar amb ganes al Senat, tot i ser una part dels senadors cal més diversitat en aquesta cambra. Actualment els dos partits conservadors de tot el territori Espanyol tenen més representativitat, això és degut a la desafecció dels que no són conservadors.