Albedo i la reducció de l’absorció de la energia solar
- Introducció
L’albedo és el percentatge de radiació que és rebutjada per un cos. És a dir, si sabem l’energia que li arriba a un cos i també sabem el seu albedo, podem saber quanta energia absorbeix.
L’albedo mitjana de la Terra és d’entre 37% i 39% de la radiació Solar, és a dir, que la terra absorbeix més del 60% de l’energia que ens envia el Sol.
Aquesta energia absorbida és fonamental per la vida, però, ho és tota? La resposta és que no. La vida només requereix l’energia que té al damunt d’ella (i no tota), la majoria de l’energia que ens arriba a pics de muntanyes, cases, carreteres, deserts... i no retornem a l’espai exterior, és energia que beneficia (entre altres coses) a l’escalfament global de la terra (recordem que l’efecte hivernacle es degut, si ho resumim amb una frase, a tenir una atmosfera que impossibilita la fugida de l’energia).
- El calor i l’efecte illa de calor
Fa temps vaig enviar una proposta d’estudi a la Generalitat i altres departaments, institucions i universitats sobre quin efecte produiria la modificació de material d’albedo més alt a les nostres terres. Aquest canvi afavoriria a les ciutats i arreu del país.
Un punt on sí que s’ha posat fil a l’agulla (i que m’han respost) és en eliminar l’efecte illa de calor de les grans ciutats.
Aquest efecte és el que sofreixen les ciutats per culpa de la seva poca “ventilació” i humitat, i pel seu nivell d’albedo tant baix. S’estima que pot arribar a augmentar en 5ºC la temperatura real.
És a dir, una ciutat com Barcelona pot arribar a fer més calor a l’estiu que en un poble del seu voltant pel simple fet de tenir més carretera, acumulació d’edificis foscos...
S’ha fet molts estudis i s’ha portat a la pràctica algunes iniciatives per aquest efecte. I s’ha fet per motius econòmics sobretot, “no es pot permetre aturar a una ciutat la seva productivitat”.
Però gràcies a aquests estudis, sabem molt bé quins efectes tenen aquests petits gestos de canvi d’albedo i de conductes més eficients energèticament.
- Què es podria estudiar?
El que proposava fa uns anys és l’estudi d’una normativa de “colors”[*] arreu del nostre país. Aquesta normativa establiria quins “colors” van millor pel clima de la nostra ciutat i del nostre entorn.
Un nou edifici que fes ús d'aquesta normativa tindria un benefici energètic per a ell mateix. Aquells nous edificis que no seguissin aquesta llei, haurien de pagar un impost (increment de l’impost actual sobre l’habitatge per exemple) que serviria per ampliar les zones de jardí o d’humitat de la ciutat. I les cases ja existents que volguessin formar part d’aquesta nova normativa, se’ls podria ajudar amb algunes subvencions.
Tot i que el que ara diré està molt allunyat d’un estudi, és molt senzill veure quina radiació i quina temperatura té el nostre país de forma mitjana.
Les dues imatges anteriors ens donen pistes de què als Pirineus Catalans (Nord - Oest) no té sentit imposar una normativa d’ús del "blanc"[*] a tot arreu, ja que tenen una temperatura mitjana molt baixa i una radiació també baixa. Per ser energèticament eficients, colors foscos com el negre i materials d’absorció ràpida de la radiació (com pot ser la pissarra) són els eficients.
En canvi, no té sentit al delta de l’Ebre (Sud – Est) l’ús de "colors"[*] foscos o materials amb absorció ràpida. I per tant, la normativa hauria d’estimular l’ús íntegre del blanc.
I efectivament, en la majoria de territoris, la gran part d’edificis ja fan ús d’aquesta idea sense ser una llei o normativa. És de sentit comú i de bagatge cultural històric que les taulades dels Pirineus han de ser de pissarra, o que les cases de la costa del delta de l’Ebre han de ser blanques...
Però i si no anem als llocs tan clars? Quina lògica es fa servir? És l’encertada?
Per posar un exemple, la ciutat de Lleida té una gran part d’edificis de color marró (maó a la vista) i amb finestres de fusta de color marró fort (finestra mallorquina). No té sentit aquest ús d’un “color” tan fosc. Són terres que absorbeixen molta radiació i que la mitjana de temperatura és elevat. Aquests edificis només s’han centrat en l’hivern i no pas en la mitjana global de la temperatura i la radiació obtinguda.
Si ens fixem en edificis moderns, molts d’ells fan ús indiscriminat de colors negres o grisos foscos perquè donen un punt de modernitat... té sentit això?
Si fem cas als pronòstics actuals, la temperatura anirà augmentant a poc a poc, i per tant, a les nostres terres ens hem de preocupar com combatre la calor. I una forma de combatre-la és rebutjant aquests més del 60% d’absorció energètica del Sol. I això passa per fer que tothom segueixi una normativa de rebuig de la radiació Solar.
En la proposta d’estudi aportava idees per provar. A algunes universitats estan fent proves en algunes de les que vaig dir i altres no. Algunes d’aquestes idees són:
• La de façanes amb panells per èpoques de temperatura (panells intercanviables d’estiu a hivern).
• Recerca d’un paviment blanc per carreteres, voreres.
• Deixar d’utilitzar teulades a tot arreu de color vermell fosc (per què no teulades blanques?).
• Ús d’aquestes tècniques a les escoles (els nostres infants sofreixen calor i estrés tèrmic als últims mesos d’escola).
• Crear un protocol de quins colors i quins materials utilitzar a cada indret del nostre territori.
• Fomentar l’ús de vehicles amb carrosseria blanca.
https://blogarbo.blogspot.com/2018/09/canvi-climatic-fema-alguna-cosa.html
https://blogarbo.blogspot.com/2019/03/estres-termic-i-educacio.html
https://blogarbo.blogspot.com/2018/09/mal-clima-classe.html
https://blogarbo.blogspot.com/2019/03/estres-termic-i-educacio.html