dissabte, 16 de juny de 2018

Alzheimer, no t'ho enduràs tot!

L'alzheimer és una de les malalties més dures que poden haver-hi. No només veus com una persona que estimes a poc a poc va marxant, sinó que també se suma que en molts moments no et coneix i que ben poc pots fer per impedir-ho...

Però hi ha una connexió que la malaltia li costa endur-se: les connexions emocionals, els sentiments, el que ens fa ser persones... 

Fa poc més d'un any, una persona que estimo, estimaré i que sempre serà un referent d'humilitat i bondat per a mi, va marxar per culpa de l'alzheimer. Però mai va deixar de fer-me saber que m'estimava, per molt que no es recordés del meu nom, o em diguis d'una altra manera, o que ni em conegués... ella sabia que m'estimava, i m'ho feia saber agafant-me les mans i acariciant-me, fent-me abraçades, o rient quan no li paraves de fer petons a galta i galta... 

Recordaré sempre l'última conversa que vaig tenir amb ella, pocs dies abans de marxar, separats 200 km, amb una simple trucada, vaig notar com la força de l'amor donava un revés a la malaltia... I en aquell moment em va reconèixer, va dir-me el meu nom, vam riure i vam parlar de moments passats... Crec que va ser una forma involuntària de dir-nos adéu. Bé, no, un adéu no, perquè ella sempre estarà dins meu i de tots aquells als que els va donar tant amor, la malaltia va endur-se moltes coses, però el que ell va ser i fer, mai s'ho podrà endur...

I per acabar, seguir lluitant en contra d'aquestes malalties, hem de fer desaparèixer el dolor, qualsevol dolor, físic i emocional....


dissabte, 9 de juny de 2018

Ho has de tenir... així que paga!

En l'actualitat no tothom pot pagar per quelcom que no sigui útil per sobreviure, utilitzo la paraula "sobreviure" per diferenciar-la de viure, per distingir-la de gastar la teva economia en allò que no només és per cobrir les necessitats vitals.

Així doncs, com pot ser que un estat democràtic i just, com molts presumeixen que és el nostre, t'obligui a pagar per una cosa que serveix al govern de gestor de la població? Estic parlant del DNI! Com pot ser que t'obliguin a pagar 11 € per un carnet que no tens decisió sobre si tenir-lo o no? 

Sé que molts diran que hi ha l'opció de demanar l'exempció de pagament, però de debò totes aquelles persones que no poden pagar 11€ seran capaços i tindran el temps de seguir tota la burocràcia per assolir aquesta petició? Jo no seria capaç i la veritat ho trobo injust...

Altres direu que per 11€ en 10 anys no n'hi ha per tant... els que dieu això no sabeu el que és sobreviure, no sabeu que és tenir pocs cèntims (sí, cèntims!) al dia per poder cobrir les necessitats vitals... 

Així que, en resum, si tenir el DNI és una obligació, no hauria d'estar ja pagat dins dels nostres impostos? I per tant, exempts d'aportar aquests diners aquells que no s'ho poden permetre, i aquells que sí que podem pagar-ho, fer-ho seqüencialment al llarg de cada any?



dissabte, 2 de juny de 2018

Gràcies, heu estat uns bons mestres!

Un cop més arriba final de curs, un nou any acadèmic s'acaba i hem de reavaluar tot el que hem fet. Avaluar-nos i deixar-nos avaluar pels altres és la millor forma d'avançar...

I un cop feta aquesta avaluació existeix una conclusió contundent: he après molt dels meus alumnes.

Ser professor és una de les feines que més pot desgastar, i això que he treballat en multitud de llocs. Però dit això, treballar amb nois i noies amb un gran optimisme intern, amb joves sense contaminació dels mals hàbits i pensaments dels adults[1], treballar amb el futur retorna una gratificació que no és valorable econòmicament.

Els meus alumnes m'han ensenyat com tenir fe amb el món i la humanitat. He vist com ells són conscients de les injustícies dels altres i que han de ser actius en fer-les desaparèixer (encara que no els perjudiqui, la volen eliminar). M'he adonat com tenim un magatzem infinit d'amor per donar, i una eterna entrega de perdó; doncs els nois i noies són capaços de fer-te riure en un dia gris, perdonen els teus mals moments; i sobretot, embolcallen d'un amor paternal als seus companys quan passen un mal moment. Els meus alumnes m'han donat una vida que no et pots trobar enlloc, ja que tenen una bateria inesgotable i per convecció et donen forces per tirar endavant[2]...

I podria seguir citant infinits punts pels quals crec important donar-los les gràcies; gràcies per haver crescut humanament i fer-me partícip; gràcies perquè sé que vosaltres reconstruireu aquest món amb tanta decadència[3], convertint-lo amb un món ideal; gràcies per haver demostrat novament que tenim potencial de fer el bé dins nostre i de donar amor sense esperar res a canvi; gràcies en definitiva perquè sou els millors mestres!


Exemple de pràctica educativa visual - diagrames de voronoi


[1] - Els adults ens costa molt admetre una derrota, o acceptar altres opinions, o riure, ser feliços... és per aquest motiu, que als joves els hem d'animar a seguir amb les mateixes forces i entusiasme per fer un món més just, feliç...
[2] - Quants cops el dia a dia ens porta a no creure en un món millor per culpa de les injustícies?... 
[3] - És normal que ens quedem immunes a les portes giratòries? Podem acceptar la diferència que existeix produïda pels diners? ... Tots i molts d'aquests punts són els que confio que els meus alumnes, que han crescut humanament, canviïn..

dissabte, 26 de maig de 2018

El civisme

En un país on manca civisme no pot haver-hi avenç.

Quelcom fem malament des de l'educació, família i societat, quan és senzill trobar-te mil i un aspectes incívics quan surts al carrer: des de "necessitats" d'animals domèstics per recollir, papers tirats expressament a terra, bosses de brossa fora els contenidors o el que és pitjor, capses de paper a la brossa normal i just al costat un contenidor de reciclatge, persones que rondinen quan cometen una infracció i estan a punt de tenir un accident ...

L'incivisme és un reflex d'una societat egoista, hipòcrita i estúpida. I posaré exemples concrets, però podia fer un llistat gairebé infinit.

No reciclar bé produeix un cost econòmic brutal a la societat, i per tant, a la mateixa persona que no recicla. Cada any el cost de la gestió residus no reciclables és més elevats (portar-los ala abocadors o incinerar-los).

  • Tirar brossa a terra pressuposa no importar-te l'aspecte dels carrers i tampoc tenir respecte a les persones que treballen deixant-nos les nostres ciutats netes i ordenades.
  • No recollir els excrements dels teus animals és no acceptar les obligacions de tenir aquest company i per tant, poc bon cuidador pots ser. I a més de deixar més bruta la teva ciutat.
  • Malmetre mobiliari públic és una de les despeses més importants que tenen els ajuntaments o empreses que ho porten. I aquestes despeses no estan pressupostades, és a dir, suposen una fuga de recursos que no es tenia planejat.
  • Cometre una infracció i enfadar-te perquè t'ha sortit malament, és no tenir clar el que està bé i malament, dit d'una altra manera, és no importar-te la resta, ser poc empàtic.

Com a comunitat, hem de replantejar-nos que fem malament i impulsar un canvi dràstic per conscienciar a tothom de què les seves actuacions tenen conseqüències a tercers... i això implica estimular l'aprenentatge social i emocional...

Exemple d'incivisme:
1r: excrements d'animals sense recollir tot i havent bosses gratuïtes per recollir.
2n: copes trencades de "Gintonic", després d'un dissabte a la nit, dins un Pipican. No importa que els animals o propietaris es facin mal.