El coneixement inútil (Part 3)
Aquest és l'últim article de la sèrie dedicada al "coneixement inútil". Després d'haver analitzat el seu valor intrínsec com a pilar de la dignitat humana (Part 1) i la seva utilitat pràctica per a resoldre els reptes de futur (Part 2), tancarem la reflexió amb un tercer motiu: un de més "romàntic", aparentment poc "útil" per als altres, però essencial per a la vida.
Aquesta darrera utilitat és el plaer del pensament.
Les persones que s'apassionen pel saber pur gaudeixen i flueixen quan hi pensen, investiguen o creen. I no cal que sigui en l'àmbit de les ciències; s'aplica a qualsevol camp del coneixement.
- Tinc un amic que és filòleg clàssic i li encanta tot el que està relacionat amb el llatí. Té alguna utilitat pràctica el llatí avui dia? Per a ell és indispensable. Gràcies a aquesta estimació per un saber pur, destina una part de la seva economia a objectes "inútils" per als altres, fent que el seu plaer personal acabi sent productiu per a tota la societat. Si no comprens el veritable plaer d'endinsar-te en una "llengua morta", com pots entendre el que sent aquest amic?
- Una altra amiga meva és aficionada a la pintura i al dibuix (he de dir que no és gaire bona des del meu punt de vista, demostrant segurament la meva pròpia ignorància). Té carpetes plenes de dibuixos, una habitació plena de pintures i la casa decorada amb quadres comprats o fets per ella. Serveix per a alguna cosa? Per a un tercer, com dèiem, segurament no; però per a ella és la seva vida. Aquesta afició dinamitza i dona sentit a tot el que fa. Si ets incapaç de comprendre el plaer d'admirar una obra d'art o de crear una imatge des de zero... com pots posar-te a la seva pell?
- Un altre amic (i exalumne, tot i que per a mi ja és un mestre) cursa el grau de Física. És una de les ciències més pures que existeixen, i ell es defineix com un futur físic teòric. Li encanta pensar sobre la física, llegir sobre conceptes abstractes i debatre sobre ciència. Quina utilitat té tot això? Ja vam veure que la física teòrica ens obre camins inexplorats cap al futur. Però té algun sentit més? Per a algú que no entengui la física, potser no; però per a ell ho és tot. I aquesta passió fa que la seva activitat acabi sent beneficiosa per a tots nosaltres.
Com bé deia Henry Ford:
"Pensar és el treball més difícil que existeix. Potser per això hi ha tan poques persones que ho practiquin."
En conclusió, el "coneixement inútil" és, en realitat, molt més útil del que sembla a simple vista:
- És una utilitat de futur: No podem resoldre els problemes presents amb eines passades que ja han fallat. Cal investigar i descobrir noves respostes a preguntes noves.
- És una utilitat d'avenç i desenvolupament: Gràcies a la ciència pura fem passos cap a un món més just i habitable. Ens permet ser més eficients i trobar noves eines per a millorar el nostre entorn.
- És una font de vida i sentit: Constitueix la motivació vital d'aquells que la comprenen, la gaudeixen i hi conviuen diàriament.