El coneixement inútil (Part 2)

En un escrit anterior vam parlar sobre "la utilitat del saber inútil" com un valor intangible. Avui continuarem la reflexió des d'una perspectiva més utilitarista enfocada al futur.

Tal com resumia el Dr. Pedro Miguel Etxenike en una conferència a la Universitat del País Basc, el Dr. Henry A. Rowland reflexionava sobre el següent:
"Per què el metge, quan ve a casa, només pot certificar la mort dels meus éssers estimats?... La resposta és la ignorància! El motiu és la ignorància... El remei és desconegut!"

Henry A. Rowland va ser el primer president de la Societat Americana de Física*. Malauradament, la seva dona i la seva filla van morir molt joves, i ell mateix va traspassar l'any 1901, amb només 52 anys, a causa de la diabetis (l'any 1922 la insulina es convertiria en el tractament per a aquesta malaltia**).

Les seves paraules evidencien la necessitat urgent de buscar solucions a problemes nous o no resolts. I com les trobem? Mai trobarem remeis fent servir només allò que ja coneixem i que ja hem comprovat que no funciona. La solució neix de l'enginy i de la creativitat d'emprar allò que fins ara no semblava útil, obrint un nou camí d'esperança i millora.

Hi ha milers d'exemples d'aplicacions a posteriori: descobriments aparentment "inútils" que van acabar sent la clau de volta de la nostra societat:
  • La radioactivitat de Marie Curie: Inicialment ciència pura, avui essencial en radioteràpia i radiografies.
  • L'estudi de les òrbites i els cossos celestes: Va néixer per pura curiositat científica i va permetre posar en òrbita satèl·lits per predir ciclons, prevenir catàstrofes i connectar el món a través d'Internet.
  • Els nombres complexos i imaginaris: Un saber matemàtic abstracte que avui permet controlar i desenvolupar l'electromagnetisme.
  • Els nombres primers: Un concepte teòric que actualment xifra i garanteix la seguretat de les dades a Internet.
Tot concepte teòric acaba trobant una aplicació pràctica que millora la nostra vida (tot i que, malauradament, de vegades se'n faci un ús bèl·lic o perjudicial). Per tot això, cal invertir en ciència pura i recerca bàsica. Només així trobarem les respostes als problemes presents i futurs. Encara que no entreveiem una utilitat immediata, de ben segur que la tindrà. L'únic requisit és desenvolupar aquesta investigació de manera ètica i humana.

En conclusió: la "ciència inútil" és la més útil per a resoldre problemes inabastables amb la tecnologia actual. Ens prepara per al futur i evita que ens agafi desprevinguts. Un coneixement només sembla "inútil" a causa de la visió esbiaixada de la nostra pròpia ignorància.