El coneixement inútil (Part 1)
El segle passat va demostrar la inhumanitat de l'espècie amb dues Guerres Mundials i totes les seves devastadores repercussions. Però també va estar ple de prosperitat, llibertat, democràcia i grans avenços...
En acabar la Segona Guerra Mundial, les dues potències hegemòniques van aconseguir la bomba nuclear (primer la de fissió i després la de fusió). La por i la desconfiança mútua van obrir la porta a la possible aniquilació de la humanitat: entràvem en la Guerra Freda.
Aquest enfrontament va impulsar una cursa incansable per superar el rival en tecnologia i ciència. Gràcies a aquesta competició, la humanitat va poder sortir de la Terra, arribar a la Lluna i assolir un domini del coneixement mai vist fins llavors.
Un d'aquests nous camps d'estudi va ser la física de partícules i el desenvolupament de la tecnologia dels acceleradors.
Però, té alguna utilitat pràctica la despesa ingent d'aquests sabers? Aquesta és la pregunta a la qual es va haver d'enfrontar el Dr. Robert Wilson per a aconseguir el finançament del Laboratori Fermi (Chicago), un dels acceleradors més potents dels anys seixanta i una de les majors inversions dels EUA.
A continuació teniu una adaptació de la transcripció del famós al·legat del Dr. Wilson davant el Senat dels EUA:
— Senador Pastore: Té alguna utilitat o aplicació pràctica la física de partícules?
— Dr. Wilson: La física no és només un camí cap a noves tecnologies i desenvolupament econòmic. No és un simple pas cap a noves tècniques, beneficis i progressos... La física és un acte humà molt més fonamental.
— Senador Pastore: Doncs quin és l'objectiu del Laboratori Fermi?
— Dr. Wilson: Obtenir respostes a les preguntes que la humanitat s'ha fet des de fa segles. Una d'elles té a veure amb la simplicitat: Podem comprendre la naturalesa de manera simple? Hi cap, aquest coneixement, dins la ment humana?
— Senador Pastore: No comprenc el que diu, i comença a ser molest! Hi ha algun aspecte d'aquest accelerador que ajudi, d'alguna manera, a la seguretat del país?
— Dr. Wilson: No, senyor. No ho crec.
— Senador Pastore: Res en absolut?!
— Dr. Wilson: Directament? Res en absolut!
— Senador Pastore: Doncs no té cap mena de valor en aquest sentit?
— Dr. Wilson: Només té el valor que ens atorguem els uns als altres amb el respecte mutu: la dignitat de la humanitat i el nostre amor per la cultura. Té a veure amb els bons pintors, els escultors, els filòsofs, els grans poetes, els ballarins, els dramaturgs, els pensadors, els matemàtics... Té a veure amb tot allò que respectem, venerem i estimem, allò que ens fa ser patriotes. No; la construcció d'aquest laboratori no té res a veure directament amb la defensa del país, excepte per una cosa: fer que valgui la pena defensar-lo!
Amb aquest discurs, el Dr. Wilson va demostrar que en el saber hi ha una utilitat molt més profunda que la purament pràctica. És per aquest motiu que la humanitat és capaç d'avançar: tenim el potencial de fer el bé i millorar, només ens cal saber-lo gestionar.
No ens podem quedar en allò que és purament superflu; hem d'anar més enllà.
Aquest és el primer d'una sèrie de tres articles on analitzarem la utilitat de la "ciència inútil": aquells sabers més purs, la cultura que sembla tenir un ús únicament intel·lectual (almenys en un primer moment). Veurem que ens cal, més que mai, invertir en aquesta ciència.