El rondinaire (món laboral)

Fa unes setmanes vaig parlar de l'ètica que ha de tenir una empresa per tenir el valor d'acomiadar un treballador que veu que no el podrà ajudar a créixer com a tal. 


Però no volia deixar de parlar del treballador que hauria de plegar de la feina per coherència amb un mateix.

De ben segur que si pensem amb algun company de feina que sempre està queixant-se de com funciona tot plegat, ens ve una imatge al cap. Tots tenim algun company així. I fins a un cert punt, la queixa i la disconformitat és bo que existeixi dins d'una empresa, doncs aquest desacord fa que l'empresa estigui sempre atenta a millorar.


Però arriba un moment que aquestes persones, que anomeno rondinaires, no viuen i no deixen viure. I en aquest moment és quan un hauria de tenir el valor d'abandonar l'empresa. Doncs és important pensar que vivim més de 8h diàries dins d'aquestes empreses, és a dir, un terç o més de la nostra vida la passarem en un lloc que ens amarga? 

Clar que ho he plantejat amb algun company i que la resposta és que no és just que ells marxin i es quedin desemparats sense subsidi d'atur ni cap recompensació per la seva ètica professional

I tenen raó, crec que un treballador que marxa per ser bon treballador, i per no dificultar la tasca de l'empresa, amb aquests treballadors se'ls hauria de poder seguir donant l'ajuda de l'atur. Òbviament el que no estic d'acord és que l'empresa li hagi de pagar una compensació per ètica, però sí que l'estat no hauria de posar pals a les rodes perquè el ciutadà pugui canviar de forma tranquil·la de feina (sobretot si és per ètica). 

Recordem que cada nòmina nostra té un percentatge destinat al subsidi. Per tant, per què no fer ús d'aquest per canviar de feina? Un treballador que fes això no estaria empitjorant el món laboral, tot el contrari; perquè deixar una feina que faries malament si seguissis en ella, fa que donis oportunitat a algú que sí que vol aquest contracte, i tu t'allunyes d'agafar baixes per burnout i altres problemes que tenim a la societat.


Així doncs, amics "rondinaires", hem de fer un canvi en la llei vigent de l'atur, però ús animo a fer un pas i marxar a un lloc on estigueu més feliços.

https://blogarbo.blogspot.com/2019/01/tacomiado-per-etica.html

No vull perdonar a les empreses que no ajuden a que marxi una persona que no està bé a l'empresa. Les empreses (com a mínim és el que m'han demostrat) són fredes i inhumanes, i per estalviar-se pocs diners faran el que siguin, fins i tot malmetre els seus clients...

En els casi 20 anys laborals que duc a l'esquena, he trobat molta mena de treballadors, i desitjo poder parlar de cadascú d'ells. Però els rondinaires poden fer molt més mal del que es veu a simple vista, perquè involuntàriament menystenen a la resta de companys.