Solsticis i equinoccis
(Aquesta entrada és un resum molt breu de l’explicació dels solsticis i equinoccis, per una explicació més pausada consulteu a la guia d’introducció a l’astronomia: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/66690 )
Com tots sabem la Terra gira entorn del Sol (aproximadament tarda 365,25 dies, és a dir voltes, a fer-ho). Aquest gir anual no el fa perpendicular al pla que dibuixa l’equador terrestre amb la volta entorn del Sol, sinó que ho fa amb una certa inclinació: aproximadament de 23,5º
Aquesta inclinació fa que en diferents zones terrestres es rebi diferents hores de Sol i amb diferent angle d’impacte. Nosaltres (Catalunya) estem a uns 41º elevats de l’equador terrestre, això ens posiciona entre el que anomenen Tròpic de Càncer (una línia que està a 23,5º des de l’equador) i el casquet Àrtic (una altra línia que està a -23,5º des del pol Nord).
Aquests dos fets fa que el Sol no «surti» ni «amagui» sempre pel mateix lloc. És a dir, la frase que diu que el Sol surt per l’est i s’amaga per l’oest és una aproximació. La realitat és que això només passa en el que anomenen equinoccis.
Els equinoccis són l’inici de la primavera i la tardor (equinocci de primavera i equinocci de tardor) i passa quan l’eix de rotació de la Terra està apuntant de tal forma que els rajos de Sol no es veuen afectats. Per entendre-ho: hi ha les mateixes hores de dia (no de llum) que de nit. És exactament en aquests dies que el Sol surt exactament per l’est i s’amaga exactament per l’oest, ja que la cara de la Terra que dona al Sol queda perpendicular als rajos solars.
La resta de dies, el Sol sembla que es desplaci cap al nord (durant la primavera) o que s’apropi cap al sud (durant la tardor). Aquests dos fets fa que hi hagi una diferència d’hores de Sol o de nit de gairebé 2 h respecte als equinoccis.
Aquests punts d’allunyament màxim de la línia est-oest s’anomenen solsticis. El solstici d’estiu és quan el Sol surt més proper al nord. En lloc de tenir 12 h de nit i de dia es té 13,4 h de dia i 10,6 h de nit (reiterem, no relacionem dia amb llum i nit amb foscor, per explicar això hi ha el concepte d’equilux). En canvi, quan el Sol té la sortida més a propera al Sud s’anomena solstici d’hivern i es té 10,6 h de dia i 13,4 h de nit.
És per aquest motiu que quan un hemisferi terrestre és estiu, en l’altre és hivern. La temperatura i el clima terrestre ve donat majoritàriament per aquesta inclinació i moviments, no pas per si la Terra està més a prop o més lluny del Sol (aquest últim fet té poca incidència amb el clima).
Aquest vall astronòmic fa que el Sol dibuixi un «símbol infinit» a sobre del cel (llegiu el conte: http://blogarbo.blogspot.com/2021/01/una-historia-infinita.html )
Vídeos que ho expliquen molt visualment: