Una història infinita
Fa molts i molts anys es va forjar una llegenda a l'antic Egipte. Hi havia un escriba anomenat Nitefi, el típic científic: reflexiu, molt curós amb l'observació i la presa de dades, i sempre volent explicar el perquè de tot plegat.
Es despertava ben aviat cada dia, molt abans que el déu Ra sortís molt a prop de l'est. I cada dia, quan Ra sortia, Nitefi marcava on arribava la seva ombra al terra. I, cada dia feia el mateix, dia rere dia deixava ben marcada la llargada de la seva ombra.
Obsessionat amb el déu del Sol, Nitefi observava que com més alt estava Ra, més curta era la seva ombra. I viceversa, com més baix estava el déu, la seva ombra més allargada era.
I el déu solar feia el mateix quotidianament: pujar i baixar. Així doncs, la seva ombra se seguia escurçant i allargant respectivament.
L'observació i la reflexió van portar a en Nitefi a deduir que després d'una pujada i just abans d'una baixada hi havia un punt especial, i el va anomenar màxim. Amb la seva ombra va veure el contrari, després d'escurçar-se i just abans d'iniciar l'allargament, hi havia un punt on la seva ombra era la més petita, i el va anomenar mínim.
Però Nitefi, incansable de pensar, reflexionar i deduir el perquè de tot plegat, va seguir observant el déu Ra i examinant la trajectòria que feia cada dia des de l’albada fins la posta del Sol. L'experiment d'apuntar la llargada de l’ombra just quan Ra sortia a prop de l'est el va portar a una descoberta majestuosa.
Després d'uns 365 dies repetint el procés sense descans, de tenir 365 dades de forma precisa, va obtenir un dibuix molt especial: un llaç, que unia l’inici amb final. Un dibuix on dues corbes circulars tancades s'unien en un únic punt; una figura que si la resseguies semblava que mai s'acabava, una figura com el Sol: que mai s'acabarà.
Aquest llaç marcava la vida del déu Ra, marcava quelcom que mai s'acabava. I a aquesta imatge la va anomenar Infinit.
Avui dia, tots fem servir aquest símbol per marcar l’infinit d’alguna cosa. Cada cop que el fem servir, recordem que allò que relacionem amb el símbol infinit seguirà com la vida del déu Solar, sortir i amagar-se de forma perpètua i incansable; recordem també la tasca essencial d’un bon científic: observar, prendre mesures, reflexionar, extreure conclusions de forma objectiva i regalar aquestes conclusions a tota la humanitat.
Aquesta és la història infinita, la història dels científics: regalar el saber a tota la humanitat.
