El coneixement inútil (PART 3)
Aquest és l'últim escrit que tracta sobre "el coneixement inútil". Abans de fer un breu resum, veurem el tercer motiu, un motiu més "romàntic" i poc "útil" per tercers.
Aquesta utilitat és la del plaer del pensament. Els que els agrada un saber pur gaudeixen i flueixen quan estan pensant i investigant sobre aquest. I no cal que sigui de ciències, pot ser de qualsevol àmbit.
Tinc un amic que és filòleg clàssic, i li encanta tot el que està relacionat amb el llatí. Té alguna utilitat pràctica el llatí? Per a ell és indispensable. I gràcies a aquest "amor" a un saber pur, ell consumeix una bona part de la seva economia en objectes "inútils" per tercers, fent que el seu plaer sigui productiu per a tots. I és que si no comprens el veritable plaer que dóna conèixer una "llengua morta", com pots comprendre el que sent aquest amic?
Una amiga meva és aficionada a la pintura i al dibuix (he de dir que no és molt bona des del meu punt de vista, demostrant la meva ignorància segurament). Té carpetes i carpetes plenes de dibuixos, una habitació plena de pintures seves, la seva casa plena de quadres comprats o fets per ella... Però serveix per a alguna cosa? Per un tercer, com dèiem, segurament no; però per a ella és la seva vida, i novament, aquesta afició fa que sigui productiu tot el que ella fa. És el que dèiem: si ets incapaç de comprendre el plaer d'admirar una obra d'art, de crear des de zero un dibuix... com pots posar-te a la pell d'aquesta amiga?
Un amic, i exalumne, però que ja és un mestre per mi; està fent física... Una de les ciències més pures que poden haver-hi. A més, ell es defineix com un futur físic teòric... Li encanta pensar sobre física, llegir sobre temes abstractes, enraonar de tota la física i ciència... Té alguna utilitat això? Ja vam veure que la física teòrica ens aporta nous camins per recórrer... Però té algun sentit més? Doncs, novament, no per algú que no compren la física, però per a ell és el seu món. I repetint, fa que tot el que ell faci sigui productiu i beneficiós per a tots.
Així podria posar milers d'exemples, i tots coneixem gent que té aficions de pensament pur que no podem comprendre si no fem un esforç d'empatia.
Però aquí rau el problema, en l'esforç d'empatia per comprendre el pensament. Com bé deia Henry Ford:
"Pensar és el treball més difícil que existeix. Potser per això hi ha tan poques persones que ho practiquin."
En conclusió; el "coneixement inútil" és més útil del que sembla a simple vista:
Té una utilitat de futur: no podem resoldre els problemes presents amb eines passades que no han funcionat. Cal investigar i descobrir noves respostes a preguntes noves.
Són una utilitat d'avenç, de futur: gràcies a elles podem fer passos cada cop més grans a un món més just i on es pot viure. Podem ser més productius amb menys esforç i podem trobar noves formes de millorar el nostre sistema actual.
I són una afició, o vida, per aquells que la comprenen i hi viuen per ella.
https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/la-utilitat-de-la-ciencia-inutil-part1.html
https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/el-coneixement-inutil-part-2.html