El coneixement inútil (Part 2)
En un escrit anterior vam parlar sobre “la utilitat del saber inútil” com quelcom intangible. Avui, seguirem parlant amb una visió més utilitarista en futurs.
Tal com resumia el Dr. Pedro Etxenike en una conferència a la Euskal Herriko Unibertsitatea, el Dr. Henry A. Rowland reflexionava el següent:
“Perquè el metge, quan venen a casa, només em pot certificar la mort dels essers estimats?... La resposta és la ignorància, el motiu és la ignorància... El remei és desconegut!”
Herny A. Rowland va ser el 1r President de la Societat Americana de Física*, malauradament la seva dona i la seva filla van morir molt joves, i ell va morir l’any 1901 (52 anys) de diabetis (al 1922 la penicil•lina seria el tractament per la diabetis**).
Amb aquestes paraules s’evidencia la necessitat de buscar solucions a problemes nous, o a problemes que no han estat solucionats. I com buscar aquestes solucions? No trobarem els remeis amb allò que ja coneixem, amb allò que ja ho hem provat de solucionar i no funciona. La solució serà enginy i creativitat d’utilitzar allò que fins ara no semblava útil i que ara ens ofereix un nou camí d’esperança i millora.
Hi ha milers d’exemples d’aquestes utilitats a posterior, son solucions a problemes greus o són avenços grans que milloren la nostra vida. Aquests exemples d’ús d’“inútils” són la clau de volta de l’estructura que fa robusta la nostra societat. Alguns exemples són:
- La radioactivitat de Marie Curie que inicialment era ciència pura i ara el fem servir per radioteràpia o radiografies.
- L’estudi de l’òrbita terrestre i dels altres cossos astronòmics que inicialment eren curiositat purament científica i gràcies a ella vam poder sortir de la Terra i tenir satèl•lits que ens ajuden a predir ciclons, huracans,... i connectar tot el món gràcies a Internet.
- Els nombres imaginaris, els complexos, i la resolució d’equacions amb aquests; inicialment eren un saber pur de les matemàtiques sense utilitat, però gràcies a ell controlem l’electromagnetisme...
- Els nombres primers, també, un concepte pur matemàtic, però que és el que codifica la seguretat de les xarxes (encripta les dades que van per Internet).
Hi ha mil i un exemples, però tampoc vull allargar-me molt més. Tot concepte teòric, al final la humanitat li troba un ús pràctic que millora la nostra vida i el nostre món. Sé que també hi ha moments que els sabers fan que el món vagi pitjor (p.ex. quan es fa ús bèl•lic del coneixement).
Però el que ens diu això és que necessitem invertir en ciència pura i recerca per trobar les respostes que ens manquen, per trobar solució als problemes que tenim o que tindrem,... I tot i que no li trobem o no entreveiem una utilitat a un futur pròxim, de ben segur la tindrà, en major o menor grau, però la tindrà. El que manca és fer aquesta recerca i investigació de forma ètica i humana.
En conclusió, la ciència inútil és la més útil per resoldre problemes que no son resolubles amb el coneixement i tècnica present; que donarà respostes a dificultats futures i així no ens agafarà desprevinguts... En definitiva: el coneixement no útil no ho és per la visió esbiaixada de la ignorància present.
1a part: El coneixement inútil (part 1)