L'era de l'«Overshoot»: quan la física del planeta imposa la realitat climàtica
Amb la fi de l'estiu astronòmic a tocar (d'aquí a deu dies, el 23/9/2026), el balanç climàtic d'aquest 2026 torna a batre registres històrics. Més enllà dels titulars alarmistes sobre un estiu extrem o les previsions d'una tardor incerta, la comunitat científica acaba de publicar les dades que confirmen un canvi de fase estructural en el clima global.
El passat 2 de setembre, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va presentar l'informe Limiting Overshoot Spotlight . El document analitza de cara una realitat incòmoda: la inevitable superació del límit d'1,5 °C establert a l'Acord de París.
No estem davant d'una simple anomalia estival, sinó d'un procés de desequilibri energètic que reconfigura el planeta. Ho analitzem?
Tres gràfics que impacten i expliquen per què és inevitable superar l'1,5 °C
La superació del límit de l'1,5 °C (overshoot) ja no és una projecció teòrica per al 2050, sinó una certesa prevista per a finals d'aquesta mateixa dècada. La ciència ho estructura en quatre fases: un increment accelerat, un pic o replà màxim de temperatura, un descens gradual sostingut i una estabilització a molt llarg termini.
Limiting Overshoot Spotlight [https://www.unep.org/resources/limiting-overshoot-navigating-exceedance] pag. 4
Per entendre la naturalesa d'aquesta acceleració, podem mirar tres indicadors físics fonamentals:
El desequilibri energètic (Sonda CERES de la NASA): Les dades satel·litàries mostren que la diferència entre l'energia solar que la Terra absorbeix i la que aconsegueix retornar a l'espai és cada vegada més gran. El planeta s'està carregant d'energia en termes absoluts. La temperatura és només la manifestació més visible d'aquest emmagatzematge tèrmic però no l'única.
https://www.researchgate.net/figure/NASA-CERES-Earths-Energy-Imbalance-C-Leon-Simons-2026-Data-source-NASA-CERES-EBAF-TOA_fig2_410946087 [consulta 1/9/2026]
El descens de l'albedo terrestre: La capacitat del planeta per reflectir la radiació solar està disminuint. El desglaç de les glaceres, la pèrdua de gel marí, l'acidificació i l'escalfament dels oceans (aigües més fosques) i l'expansió de les superfícies urbanes fan que la Terra absorbeixi la llum de manera molt més eficient. Menys albedo significa més escalfament, tancant un bucle de retroalimentació.
https://ceres-tool.larc.nasa.gov/ord-tool/jsp/EBAFTOA421Selection.jsp [Extret de: https://x.com/EliotJacobson/status/2095844375037399433?s=20]
L'acceleració de les temperatures (NOAA): Des de 1850, la temperatura mitjana ha augmentat 0,06 °C per dècada. Tanmateix, des de 1982 aquest ritme s'ha triplicat fins als 0,20 °C per dècada. L'any 2024 va marcar un màxim històric (1,35 °C per sobre de la mitjana preindustrial), i els darrers deu anys concentren les temperatures més altes des que hi ha registres oficials.
https://www.climate.gov/news-features/understanding-climate/climate-change-global-temperature [Consulta: 3/9/26]
Per ampliar aquesta constatació: modelització climàtica en el futur:
Explainer: The CMIP7 emissions scenarios – and how they explore future climate change (Carbon Brief) - Dr Zeke Hausfather - [https://www.carbonbrief.org/explainer-the-cmip7-emissions-scenarios-and-how-they-explore-future-climate-change?utm_content=bufferbc8f0&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer]{Consulta 5/9/26}
Impactes no lineals i punts de no retorn
Superar l'1,5 °C no significa simplement patir "un poc més de calor". L'informe de l'ONU alerta que els impactes creixen de forma no lineal. Petits increments de dècimes de grau amplifiquen desproporcionadament el risc de travessar punts d'inflexió (tipping points) irreversibles:
- Desglaç accelerat de la criosfera (Groenlàndia, Antàrtida Occidental i permagel {permafrost}).
- Alteració o col·lapse de la Circulació Meridional de Retorn de l'Atlàntic (AMOC).
- Degradació irreversible de la selva de l'Amazones entre d'altres.
Limiting Overshoot Spotlight [https://www.unep.org/resources/limiting-overshoot-navigating-exceedance] pag. 23
Mitigació i adaptació: dues cares de la mateixa moneda
Una de les aportacions més clares de l'informe del PNUMA és que la mitigació (reduir emissions) i l'adaptació (preparar el territori) no són alternatives, sinó condicions mútuament dependents.
Sense una adaptació preventiva als municipis i regions, els fons públics es destinen de manera reactiva a gestionar emergències diàries, destruint la capacitat econòmica i institucional necessària per finançar la descarbonització. L'estratègia global s'ha d'articular en tres fases temporals:
- Fase de resposta immediata: Reducció dràstica de contaminants de vida curta (com el metà) i desplegament d'infraestructures de protecció i refugis climàtics.
- Fase de contenció: Assoliment de les emissions netes zero de CO2 per frenar el pic màxim de temperatura.
- Fase de resiliència sostinguda: Desenvolupament de tecnologies i mètodes naturals de captura de carboni per iniciar el descens tèrmic.
Limiting Overshoot Spotlight [https://www.unep.org/resources/limiting-overshoot-navigating-exceedance] pag. 26
Justícia climàtica i responsabilitat compartida
Davant d'aquest escenari, cal fer una reflexió sobre la responsabilitat. Segons l'informe d'Oxfam Intermón Climate Equality: A planet for the 99%, el 99% més pobre de la humanitat trigaria 1.500 anys a generar les mateixes emissions que produeix l'1% més ric en un sol any.
La transició exigeix que els països i actors amb més petjada històrica liderin els esforços econòmics i de reducció. Ara bé, la responsabilitat global no eximeix de l'acció local. Des dels municipis i la gestió de proximitat es pot incidir directament en l'albedo, l'eficiència energètica i la protecció de les persones.
Frenar cada dècima de grau i preparar cada carrer no és només una qüestió de gestió ambiental: és, sobretot, una qüestió de supervivència i de protecció de les vides que tenim més a prop.
https://climatica.coop/pisoton-ecologico/ [21/3/23]