Etiquetes

Adaptació al nou clima: Quantes vides més costarà abans que actuem?

Imagineu-vos un migdia qualsevol d'aquí a pocs estius. Els termòmetres superen àmpliament els 40 °C en molts punts del país. L'asfalt crema, les façanes acumulen calor des de primera hora del matí i els aparells d'aire condicionat funcionen al límit durant hores.

Ara imagineu que, en aquest moment, la xarxa elèctrica falla, una parada general i no es restablirà fins d'aquí a moltes hores... 

No és ciència-ficció. Les onades de calor extremes augmenten i, en conseqüència, la demanda elèctrica i incrementen el risc de fallades als sistemes energètics. Sense electricitat desapareixen els ventiladors, la climatització, part dels sistemes sanitaris, les comunicacions i molts dels refugis climàtics dels quals avui depenem.


La pregunta no és si algun dia passarà. La pregunta és: estem preparats?

La calor no afecta tothom igual. El canvi climàtic és també una qüestió de justícia social. Qui disposa d'una casa ben aïllada, aire condicionat eficient o una segona residència podrà suportar millor les onades de calor. Qui viu en un últim pis mal orientat i mal aïllat, que no es pot permetre aire condicionat i està en barris amb poc arbrat (curiosament, barris amb rendes baixes) i si a més amb problemes de salut serà molt més vulnerable.

La diferència entre tenir recursos o no pot acabar determinant qui emmalalteix primer i qui sobreviu millor. Per això la lluita contra la calor no és només una qüestió ambiental. És una qüestió de salut pública.


Els municipis són la primera línia de defensa

Esperem massa sovint que les grans solucions arribin de les cimeres internacionals. Però la primera administració que pot salvar vides és l'ajuntament. És qui decideix com són els carrers, quins arbres es planten, quin asfalt s'utilitza, on s'ubiquen els refugis climàtics o com es construeixen els edificis públics. Cada decisió urbanística és també una decisió sobre salut.

Algunes mesures que podríem començar avui mateix?

Hi ha molts estudis i molts anys de bibliografia, no són invencions, tot i que hem d'estar oberts a experimentar doncs la solució de revertir el canvi climàtic encara no es coneix del tot... Però centrem-nos amb alguns 

  • Crear un índex (impost) municipal d'albedo: Mesurar quins barris i objectes absorbeixen més calor i incentivar fiscalment el canvi de "color" a blanc, reflectors i verds vegetals. [1] 
  • Cobertes verdes i cobertes fredes: Bonificar comunitats de veïns, escoles, naus industrials i edificis públics que  transformin les seves cobertes a més sostenibles (cal pensar que no tota vegetació és sostenible).
  • Cartografia de les illes de calor: Identificar carrer per carrer les zones més vulnerables i prioritzar-hi ombra, vegetació, fonts i paviments més reflectors de forma municipal.
  • Refugis climàtics oberts quan més calen: Biblioteques, piscines, centres cívics i equipaments municipals haurien d'adaptar els horaris durant les hores de màxima calor, no reduir-los ni tenir-los tancats. 
  • Aprofitar o eliminar la calor residual: Promoure xarxes urbanes que reutilitzin la calor expulsada pels grans sistemes de refrigeració o dels centres de dades quan sigui tècnicament viable.
  • Infraestructura blava: Recuperar generar sistemes de reutilització d'aigües per reduir la temperatura urbana. 
  • Participació ciutadana: Impulsar concursos i programes perquè barris, escoles i comunitats competeixin per reduir la seva temperatura urbana i augmentar el verd.  I formació de bon ús d'energies i climatitzadors. [2]

També ens toca actuar a nosaltres

És cert que els ciutadans no som els principals responsables de les emissions globals. Les grans decisions energètiques, industrials i polítiques continuen sent determinants. Però això no ens eximeix de responsabilitat ni de ser els que més patirem les conseqüències d'aquesta inacció.

Som nosaltres qui respirarem aquest aire, qui caminarem per aquests carrers i qui veurem patir els nostres avis, infants i persones vulnerables. Cada ombra plantada, cada teulada transformada, cada arbre conservat i cada decisió de consum responsable suma. 

No perquè resolgui el problema mundial per si sola, sinó perquè ens acosta a la societat que volem construir. [3]  


Encara hi som a temps

La pitjor resposta davant del canvi climàtic és normalitzar-lo. Cada estiu batem nous rècords i cada any sembla que ens sorprenguin una mica menys.

No hauríem d'acostumar-nos a parlar de temperatures extraordinàries com si fossin el nou paisatge inevitable. Els municipis poden continuar adaptant-se tard i malament o poden liderar una transformació urbana que protegeixi la vida.

Perquè això ja no és només una qüestió ambiental. És una qüestió de salut, d'equitat i de responsabilitat envers les generacions que vindran.

Alguns escrits relacionats:
Enviar missatge per correu electrònic
Labels: