Therians: Anem a pitjor?

Sovint sento dir que les xarxes, els “fenòmens virals” (com el dels therians) o certes actituds extremes són la prova que la humanitat va a pitjor. Que abans hi havia més seny. Que abans la gent era més “normal”...

No n’estic tan segur.

Potser no estem pitjor. Podria ser que estem igual. Però més exposats, desinhibits, visibles, desacomplexats...

Durant segles, allò que s’allunyava del patró social dominant (la "normalitat") quedava silenciat o marginat. L’excèntric, el diferent, el que desentonava, tenia dues opcions: adaptar-se o pagar-ne el preu. I el preu solia ser alt: aïllament, burla, exclusió, dificultats socials, etc.

Avui, en canvi, hem avançat en una idea fonamental: la diferència no ha de ser reprimida. La diversitat d’expressions, identitats i maneres de viure és, en si mateixa, un valor. I això és un progrés innegable.

Però tota transformació té efectes col·laterals.

Quan el desacomplexament es converteix en norma, també emergeixen actituds que abans quedaven amagades. No perquè no existissin, sinó perquè no tenien altaveu. Ara el tenen. I potent.

Això no és necessàriament bo ni dolent. És diferent.

La qüestió de fons no és si estem pitjor que abans. És quin nivell d’educació social (fora de les escoles) promovem i tolerem. Quins límits col·lectius acordem. Quina responsabilitat assumim quan exercim la nostra llibertat.

La convivència no depèn només de la norma escrita, sinó del criteri compartit i de la conducta exercida. I sovint, darrere d’alguns discursos aparentment preocupats pel rumb de la societat, hi ha també un interès subtil per ridiculitzar o menystenir minories que simplement volen viure o sobreviure. No tot és ingenuïtat; de vegades hi ha voluntat de desacreditar allò que incomoda.

Potser el debat no és nostàlgic, sinó pedagògic. No és “abans érem millors”, sinó “com volem ser ara”. No és “mira que estranys que són”, sinó “no fan mal a ningú i busquen sentir-se còmodes en una vida que ja és prou feixuga”. La qüestió no és si "hi ha més diferència que abans", sinó "quina cultura de respecte, exigència i convivència volem construir entre tots".