Exercir la governança és molt més que manar!
En molts centres de treball, també en l’àmbit educatiu, es repeteix una escena: el personal aporta idees, observa dinàmiques i vol millorar processos… però sovint rep respostes com “això ja ho hem provat”, “vosaltres això no ho sabeu” o “això sempre s’ha fet així”...😣
Aquesta actitud té nom i conseqüències. És una forma de desautorització que, conscientment o no, reforça jerarquies, talla la renovació i impedeix la millora. També és un argument d’autoritat, on el pes d’una mal entesa experiència substitueix el valor dels arguments. Quan es fa servir per fer dubtar el personal o fer-lo sentir fora de lloc, pot derivar en gaslighting laboral: fer creure que el problema és seu, i no del sistema.☹️
Aquestes dinàmiques sovint amaguen la por al canvi o la inseguretat interna d’un equip que no vol revisar allò que fa temps que només funciona a mitges. Altres cops, malauradament, són símptoma d’una prepotència de qui ocupa un càrrec de direcció o administració.⚠️
El conegut “això sempre s’ha fet així” és una de les frases més tòxiques per a qualsevol organització que vulgui aprendre. La discrepància no és una amenaça: és una oportunitat de mirar amb altres ulls el que ja hi ha. Els equips que realment milloren són els que acullen les mirades diferents com a motor de revisió, no com a perill.🚨
Quan la veterania serveix per donar context i no per marcar distància, aleshores sí que és saviesa compartida. La innovació —o les visions diferents— no neixen del càrrec ni dels anys, sinó de la capacitat d’escoltar i voler aprendre plegats.⚠️
