La bellesa amagada en l’ordinari / La riquesa de la senzillesa
La bellesa amagada en l’ordinari
La riquesa de la senzillesa
(Abans de començar a llegir aquest conte, tingues una poma a la teva mà i un ganivet per tallar-la...)
Vet aquí una vegada, en un regne molt i molt llunyà, hi havia una princesa que sempre desitjava coses impossibles. Un dia es va despertar desitjant una estrella que ningú mai hagués pogut veure ni tocar. Els seus pares, el rei i la reina, volien complaure-la i van enviar a buscar per tot el regne, però ningú no podia trobar una estrella així.
El millor cavaller va trobar una joia formosa en forma d'estrella: "La joia més bella per a la nostra bonica princesa." Però la princesa digué: "No és l'estrella que busco, tu ja l'has tocat!"
El millor científic va cercar tot el firmament fins que descobrí una estrella. Es dirigí a palau amb el seu telescopi i li va mostrar a la princesa: "Aquí teniu una estrella amb el vostre nom, és una nova estrella..." La princesa digué: "No és l'estrella que busco, tu ja l'has vista!"
El més intrèpid de tots els ciutadans bussejà per tots els mars fins a trobar una nova espècie d'estrella de mar, que va portar a la princesa: "Aquí teniu, princesa, una nova espècie d'estrella de mar." La princesa digué: "No és l'estrella que busco, tu ja l'has vista i tocat!"
Així passaren dies i persones, i la princesa mai trobava l'estrella que buscava: una estrella que mai ningú hagués vist ni tocat abans.
Un dia, un jove pagès va anar a veure la princesa. Quan es va trobar amb ella, li va donar una poma del seu camp i li va dir:
"Talla la poma de forma transversal. Obre-la sense que ningú vegi el seu interior..."
(FES-HO AMB LA TEVA POMA)
Veuràs una estrella, i aquesta estrella, TU ets el primer a veure-la. A vegades, les coses més extraordinàries es poden trobar en els llocs més senzills i inesperats. Cal valorar la bellesa i la màgia de les coses simples de la vida.