Els jocs de sobretaula i d'equip: l'antídot real davant la pantalla
Des de fa temps observem un creixement preocupant de les addiccions relacionades amb el joc d'apostes, els videojocs i l'ús massiu de mòbils o tauletes; una tendència que la pandèmia no va fer més que accelerar [1].
Estudis recents demostren que aquests entreteniments virtuals aporten, en aparença, el mateix estímul de diversió que altres activitats socials. Tanmateix, es tracta d'una diversió fictícia, centrada gairebé en exclusiva en el reforç immediat de la victòria. El nostre cervell, des del punt de vista evolutiu, encara no està preparat per a diferenciar el que ens ofereix la tecnologia de l'aportació emocional profunda de la interacció presencial [2].
Frenar aquesta inèrcia requereix reivindicar el valor dels jocs socials (jocs de sobretaula, esports d'equip, dinàmiques de grup). A continuació, analitzem les principals virtuts d'aquestes activitats reals en comparació amb el món virtual:
1. Presa de decisions i incertesa real
Els jocs socials ens obliguen a prendre decisions per assolir uns objectius marcats. Tot i que els jocs virtuals també semblen oferir aquesta opció, la dinàmica és diferent. La interacció cara a cara ens fa ser més cauts i reflexius; en canvi, en l'entorn digital predomina el mètode d'assaig i error («sempre puc reiniciar la partida»). A més, la conducta humana és imprevisible: la presa de decisions d'altres jugadors en viu introdueix un factor de variabilitat que cap algorisme pot replicar amb exactitud.
2. Tolerància a la frustració i educació emocional
Perdre davant dels amics és una experiència profundament educativa. Ajuda a processar la frustració, a canalitzar-la i a evitar respostes impulsives. A diferència de quan juguem sols amb una pantalla (on no cal regular aquestes emocions davant de ningú), el joc presencial fomenta la maduresa i l'autoconeixement emocional.
3. La paciència i el ritme pausat
Els jocs socials tenen un ritme orgànic, més lent que l'estímul constant de les pantalles. Aquesta pau i atenció sostinguda té un efecte beneficiós per a la ment, connectant directament amb la pràctica de la plena consciència (mindfulness) [3].
4. Treball en equip vs. cooperació superficial
Cal no confondre el treball en equip amb el treball compartit. El treball compartit implica tenir un objectiu comú, però preocupant-se per l'equip només per benefici propi. Els jocs socials construeixen un equip de debò: l'acte de trobar-se físicament genera un vincle afectiu indispensable per a la cooperació sincera. Els entorns telemàtics, en canvi, sovint ofereixen una falsa cooperació on l'absència de contacte directe (essencial per als mamífers) pot afavorir comportaments deshumanitzats [4].
5. L'amistat autèntica
És essencial diferenciar els amics dels merament coneguts. Les xarxes socials van manllevar el concepte d'"amistat" per motius comercials, diluint-ne el sentit. Els jocs de sobretaula i d'equip, a través de la convivència i el compartir experiències, construeixen un vincle de confiança sincer. Com demostra la psicologia, són precisament aquestes amistats reals les que donen sentit al nostre dia a dia [5].
6. Gestió de normes i convivència
Tot i que els videojocs tenen les seves pròpies regles, en l'entorn digital és més senzill vulnerar principis ètics o de convivència: l'ús de perfils falsos, l'ocultació de la pròpia identitat o la facilitat per a dir coses que mai diríem en persona. A més, trobar-se en el món real exigeix certs hàbits socials bàsics (puntualitat, cura personal, respecte per l'espai comú) que combaten la deixadesa i afavoreixen la salut mental [6].
Conclusió
Per tots aquests motius, és indispensable tornar a prioritzar els jocs de sobretaula, els esports d'equip i les activitats presencials en l'àmbit familiar, escolar i de lleure. Oferir espais on retrobar-nos cara a cara no és una qüestió de nostàlgia, sinó una necessitat vital per al desenvolupament humà.