El dolor invisible
El dolor, bé ho sabem tots, és imprescindible per la vida, ens adverteix que hi ha quelcom que no està anant bé en el nostre ser: si ens hem donat un cop, si ens estem punxant, si hem menjat alguna cosa amb mal estat o mil i una coses externes o internes.
Hi ha dolors visibles, com quan et trenques un braç, quan et fas una ferida, quan els teus ulls estan vermells i irritats... Tots aquests dolors reben la comprensió i el suport dels altres. Però hi ha un tipus de dolor que no es veu, un dolor invisible.
Si em deixeu, avui m'agradaria escriure sobre ell, sobre el dolor invisible.
El dolor invisible és un dolor intern, pot ser psicològic o físic, però és un dolor que els sentits de les altres persones no el poden detectar, passen inadvertits per als altres. El que sofreix el dolor ha de saber transmetre aquest dolor i només és possible amb un vincle d'empatia alt.
Quan no hi ha aquesta comprensió empàtica el que sofreix el dolor també suporta la incomprensió del seu entorn, i això provoca un augment del patiment. En aquests moments el que sofreix el dolor pot sentir-se desplaçat, marginat i menystingut; puig el seu dolor és titllat d'invenció, de rebequeria de nen petit, de ganes de fer-se veure...
Aquest dolor invisible pot ser psicològic, aquests casos cada cop són més abundants entre els nostres joves i això és un senyal que hi ha quelcom que fem malament amb el reforç psíquic dels joves. Aquestes persones molts cops estan marginats de la població pel que hem dit abans.
El dolor invisible, també pot ser físic. Algunes malalties d'aquestes, per posar algun exemple, poden ser còlics, migranyes o la temuda fibromiàlgia.
Per sort, hi ha persones molt empàtiques i tenen l'habilitat de posar-se en el paper de l'altre. Són aquestes persones que et poden ajudar a curar-te emocionalment amb el sofriment d'aquest dolor invisible.
L'amor és un analgèsic, les hormones que segreguem quan ens sentim estimats fan els mateixos efectes que alguns medicaments (o fins i tot alguna droga). És essencial sentir-nos estimats, compresos i acompanyats.
Hi ha dolors visibles, com quan et trenques un braç, quan et fas una ferida, quan els teus ulls estan vermells i irritats... Tots aquests dolors reben la comprensió i el suport dels altres. Però hi ha un tipus de dolor que no es veu, un dolor invisible.
Si em deixeu, avui m'agradaria escriure sobre ell, sobre el dolor invisible.
El dolor invisible és un dolor intern, pot ser psicològic o físic, però és un dolor que els sentits de les altres persones no el poden detectar, passen inadvertits per als altres. El que sofreix el dolor ha de saber transmetre aquest dolor i només és possible amb un vincle d'empatia alt.
Quan no hi ha aquesta comprensió empàtica el que sofreix el dolor també suporta la incomprensió del seu entorn, i això provoca un augment del patiment. En aquests moments el que sofreix el dolor pot sentir-se desplaçat, marginat i menystingut; puig el seu dolor és titllat d'invenció, de rebequeria de nen petit, de ganes de fer-se veure...
Aquest dolor invisible pot ser psicològic, aquests casos cada cop són més abundants entre els nostres joves i això és un senyal que hi ha quelcom que fem malament amb el reforç psíquic dels joves. Aquestes persones molts cops estan marginats de la població pel que hem dit abans.
El dolor invisible, també pot ser físic. Algunes malalties d'aquestes, per posar algun exemple, poden ser còlics, migranyes o la temuda fibromiàlgia.
Per sort, hi ha persones molt empàtiques i tenen l'habilitat de posar-se en el paper de l'altre. Són aquestes persones que et poden ajudar a curar-te emocionalment amb el sofriment d'aquest dolor invisible.
L'amor és un analgèsic, les hormones que segreguem quan ens sentim estimats fan els mateixos efectes que alguns medicaments (o fins i tot alguna droga). És essencial sentir-nos estimats, compresos i acompanyats.