Pocs matemàtics en l'educació
Cada cop escolto més que fan falta matemàtics a l'educació secundària i al batxillerat, que en som pocs els que oferim el nostre temps laboral per dedicar-lo a l'ensenyament. Però com voleu que els matemàtics vagin eufòrics a l'educació que actualment s'està fomentant?[*]
M'explicaré, des de fa molt que s'ha consolidat com a idea que les matemàtiques és l'aprenentatge més complex que hi ha dins del currículum de l'ensenyament obligatori ("això no s'entén, per què complicar-me la vida?"). S'ha popularitzat la idea que l'alumne ha d'estudiar només allò que el motiva, i només allò amb el que és bo ("aprenentatge lliure, no m'obliguis a fer el que no m'agrada i pel que no serveixo!"). S'ha fomentat la idea de la utilitat directa de l'aprenentatge, i que per tant, tot l'ensenyament matemàtic de la secundària és absurd ("i per què em servirà tot això? Quan ho faré servir a la vida real?"). La precarietat en el món laboral educatiu, en el que, si em disculpeu, no m'estendré per motius molt personals, tot i que molts companys meus opinen el mateix i per això mai han agafat el camí de l'educació...
Intentaré eliminar cada una d'aquestes sentències que he dit anteriorment. Tot i que sé que em deixo moltes.
Però la matemàtica pot ser assolida per tothom, simplement cal un acompanyament individual en molts casos, doncs si bé crec que no són complicadíssimes (en el sentit d'impossible), sí que crec que hi ha milers de formes didàctiques per ensenyar-les, i és aquí on rau la necessitat vital d'individualitzar l'aprenentatge matemàtic (dit de pas, aprenentatge del que traiem una nota nefasta a les proves objectives). A diferència de moltes altres assignatures, la matemàtica fa ús d'un llenguatge escrit i explicatiu que no és veu cada dia, això fa que no el tinguem assumit i per tant costa comprendre noves explicacions que requereixin d'aquesta base.[**]
Més enllà que crec que tots servim per aprendre un mínim de tot, més enllà d'això, la neurociència ha demostrat que aprendre quelcom que et costa genera unes connexions neuronals que de cap altra forma es pot construir. I això augmenta la teva velocitat de raonament, interpretació i creativitat.
Així que no podem deixar llibertat absoluta als adolescents que estudiïn el que vulguin, ja que és sabut que en aquella etapa la persona vol fer el mínim per aconseguir el que vol. I finalment, cal remarcar la necessitat d'una lectura matemàtica a la vida real (tal com demanen sempre), en l'economia i la burocràcia mercantil hi ha un llenguatge matemàtic que sense les competències matemàtiques et veus en mans de quins mana (no comprensió d'hipoteques, actes bancaris, nomines, compres importants...)(reitero, les notes objectives de matemàtiques i economia del nostre país no són bones). És a dir, no estic dient que estudiem per la vida, sinó que hem d'estructurar la nostra ment amb un coneixement lògic i abstracte.
La utilitat de l'aprenentatge matemàtic
Cal que el que aprenguem sigui útil immediatament? La resposta hauria de ser contundent, no! Si el que busquem és una utilitat instantània, com podrem saber les nostres habilitats després de les necessitats educatives primàries? Com poder deduir, per posar exemples, que un vol ser enginyer aeroespacial o metge o psiquiatre sense estudiar física, biologia o filosofia?
Doncs les matemàtiques són un llenguatge que intenta ser objectiu per demostrar tot allò que va més enllà del llenguatge humà. Sense estudiar-les, sense enfrontar-te a elles, mai podrem saber si existeix una possible compatibilitat que ens agradi un camí professional o no.
També cal saber que molts gaudim de l'aprenentatge per si sol, sense utilitat. Perquè cal dir que en aquest món laboral ja estem saturats d'obligacions extremes d'aprenentatge infinit (aprendre més idiomes, i si ja en saps, aprèn més! Aprendre més bon ús de les TIC, i si les saps fer servir, encara més! ...).
I no podem oblidar de la utilitat de la ciència inútil, tot allò que es crea de nou sempre té un ús per solucionar problemes no solucionables fins aquella invenció; això és el que ha passat amb tota la recerca espacial, amb la quàntica o amb infinitat de branques de la ciència que de primeres semblaven inviables portar-les a un món útil. Si no sabem com serà el futur, com podem dir que quelcom no servirà per ell? I com vols solucionar els problemes que ara són irresolubles utilitzant el que fins ara s'ha fet servir?
Hem de fer estimar les matemàtiques, hem de poder fer veure als nostres joves la bellesa que hi ha darrere d'una demostració, fórmula o idea abstracta... si més no, que entengui que allò va ser creat per una ment privilegiada, a l'igual que una obra d'art hem après tots a respectar-la i admirar-la com quelcom bell i fantàstic. Així doncs, les matemàtiques són una obra d'art amb la qual hem d'educar perquè tota la població l'admiri i respecti... no com està passant ara... I aquests, entre molts d'altres, són el motiu del qual ens porten als matemàtics a veure l'educació com un camí laboral que no cobreix la gratificació personal...
M'explicaré, des de fa molt que s'ha consolidat com a idea que les matemàtiques és l'aprenentatge més complex que hi ha dins del currículum de l'ensenyament obligatori ("això no s'entén, per què complicar-me la vida?"). S'ha popularitzat la idea que l'alumne ha d'estudiar només allò que el motiva, i només allò amb el que és bo ("aprenentatge lliure, no m'obliguis a fer el que no m'agrada i pel que no serveixo!"). S'ha fomentat la idea de la utilitat directa de l'aprenentatge, i que per tant, tot l'ensenyament matemàtic de la secundària és absurd ("i per què em servirà tot això? Quan ho faré servir a la vida real?"). La precarietat en el món laboral educatiu, en el que, si em disculpeu, no m'estendré per motius molt personals, tot i que molts companys meus opinen el mateix i per això mai han agafat el camí de l'educació...
Intentaré eliminar cada una d'aquestes sentències que he dit anteriorment. Tot i que sé que em deixo moltes.
La complexitat de les matemàtiques
Tot i que didàcticament podríem englobar amb dos grans vessants la matemàtica, els trivials i els exhaustius. No cal anar a un extrem o a l'altre. Dit d'una altra manera, no hem de fer que les matemàtiques siguin trivials sempre (cosa que fan com a norma general molts educadors de matemàtiques ensenyant només algoritmes de resolució i per tant fen exàmens memorístics d'aquests algoritmes). Però tampoc hem de deixar que l'alumne arribi a les conclusions per ell sol (cosa, que per sort, fan pocs). Sempre hi ha un camí entremig. Però la matemàtica pot ser assolida per tothom, simplement cal un acompanyament individual en molts casos, doncs si bé crec que no són complicadíssimes (en el sentit d'impossible), sí que crec que hi ha milers de formes didàctiques per ensenyar-les, i és aquí on rau la necessitat vital d'individualitzar l'aprenentatge matemàtic (dit de pas, aprenentatge del que traiem una nota nefasta a les proves objectives). A diferència de moltes altres assignatures, la matemàtica fa ús d'un llenguatge escrit i explicatiu que no és veu cada dia, això fa que no el tinguem assumit i per tant costa comprendre noves explicacions que requereixin d'aquesta base.[**]
No obligar a l'alumne a estudiar el que no vol i/o pel que no serveix
Més enllà que crec que tots servim per aprendre un mínim de tot, més enllà d'això, la neurociència ha demostrat que aprendre quelcom que et costa genera unes connexions neuronals que de cap altra forma es pot construir. I això augmenta la teva velocitat de raonament, interpretació i creativitat.
Així que no podem deixar llibertat absoluta als adolescents que estudiïn el que vulguin, ja que és sabut que en aquella etapa la persona vol fer el mínim per aconseguir el que vol. I finalment, cal remarcar la necessitat d'una lectura matemàtica a la vida real (tal com demanen sempre), en l'economia i la burocràcia mercantil hi ha un llenguatge matemàtic que sense les competències matemàtiques et veus en mans de quins mana (no comprensió d'hipoteques, actes bancaris, nomines, compres importants...)(reitero, les notes objectives de matemàtiques i economia del nostre país no són bones). És a dir, no estic dient que estudiem per la vida, sinó que hem d'estructurar la nostra ment amb un coneixement lògic i abstracte.
Cal que el que aprenguem sigui útil immediatament? La resposta hauria de ser contundent, no! Si el que busquem és una utilitat instantània, com podrem saber les nostres habilitats després de les necessitats educatives primàries? Com poder deduir, per posar exemples, que un vol ser enginyer aeroespacial o metge o psiquiatre sense estudiar física, biologia o filosofia?
Doncs les matemàtiques són un llenguatge que intenta ser objectiu per demostrar tot allò que va més enllà del llenguatge humà. Sense estudiar-les, sense enfrontar-te a elles, mai podrem saber si existeix una possible compatibilitat que ens agradi un camí professional o no.
També cal saber que molts gaudim de l'aprenentatge per si sol, sense utilitat. Perquè cal dir que en aquest món laboral ja estem saturats d'obligacions extremes d'aprenentatge infinit (aprendre més idiomes, i si ja en saps, aprèn més! Aprendre més bon ús de les TIC, i si les saps fer servir, encara més! ...).
I no podem oblidar de la utilitat de la ciència inútil, tot allò que es crea de nou sempre té un ús per solucionar problemes no solucionables fins aquella invenció; això és el que ha passat amb tota la recerca espacial, amb la quàntica o amb infinitat de branques de la ciència que de primeres semblaven inviables portar-les a un món útil. Si no sabem com serà el futur, com podem dir que quelcom no servirà per ell? I com vols solucionar els problemes que ara són irresolubles utilitzant el que fins ara s'ha fet servir?
Hem de fer estimar les matemàtiques, hem de poder fer veure als nostres joves la bellesa que hi ha darrere d'una demostració, fórmula o idea abstracta... si més no, que entengui que allò va ser creat per una ment privilegiada, a l'igual que una obra d'art hem après tots a respectar-la i admirar-la com quelcom bell i fantàstic. Així doncs, les matemàtiques són una obra d'art amb la qual hem d'educar perquè tota la població l'admiri i respecti... no com està passant ara... I aquests, entre molts d'altres, són el motiu del qual ens porten als matemàtics a veure l'educació com un camí laboral que no cobreix la gratificació personal...
[*]Que consti que no estic dient que perquè les matemàtiques vagin bé hem de ser els matemàtics els que les ensenyem. Hi ha enginyers i físics que les ensenyen molt bé, però cal saber que mai s'ha de ser un professor utilista 100%, tampoc trivialsita 100%, i clar està que tampoc purista 100%.
[**]No estic dient que altres assignatures no els anés bé individualitzar, reduir la ratio d'alumnes seria bo per tots els aprenentatges.
[**]No estic dient que altres assignatures no els anés bé individualitzar, reduir la ratio d'alumnes seria bo per tots els aprenentatges.