Busca el teu element!

No us heu trobat mai una persona que us atengui en alguna tenda i el vegis apassionat amb el que està fent? Aquí radica un dels fonaments importants per viure plenament i de forma satisfactoria. 


Ens passem un terç de la nostra vida a la feina. Aleshores, que millor que estar-hi bé, a gust i sobretot entusiasmats? 

Aquest és el consell que els dono als meus alumnes quan parlem del seu futur camí. Les típiques preguntes de "què vols ser de gran?", "què t'agradaria estudiar?"... són preguntes encaminades en molts casos a ideals que inconscientment ens han inculcat la societat. 

Moltes de les respostes en aquestes preguntes és buscar allò que ens farà rics, o bé que ens farà treballar poc. En cap d'elles hi ha implícita la realitat, i és que hauràs d'estar treballant molts anys. 

Així que la pregunta, de forma simplificada, que els faig, més complexa però que crec que té un millor guiatge, és: Què és el que quan ho estàs fent les hores et passen volant i que a més és beneficiós per la societat o pels altres?


A les primeres preguntes alguns em contestarien que volen "dormir", però clar, aquí treure el terme beneficiós per altres és difícil. Altres respostes a les primeres (cada cop més esteses) és el de "tronista"; però tornem-hi, verdaderament és beneficiós per la societat? O ser "milionari", però aquí no diu res de fer, sinó de ser... 

Tot i que és cert que la millor forma de què funcioni aquesta pregunta és tutoritzant-los un per un i amb el temps que requereixi cada persona. I malauradament aquest temps no el tenim (encara que et donessin hores de tutoria).


I bé, el millor per escollir el teu camí és trobar que és el que t'il·lusiona, el que et motiva, el que et fa sentir útil, important i únic. Doncs tot i que ningú és imprescindible, sí que és cert que tothom fa quelcom que és essencial per millorar la societat. I viure amb aquestes ganes de despertar-te i menjar-te el món cada dia serà el sentiment que et durà a una vida plena.


https://www.maxpixel.net/Not-Useless-Town-Sign-Usefulness-Use-Useful-Road-822236

Aquest text l'he volgut escriure després d'una revisió visual. La dona que em va atendre la vaig veure tan submergida en el que estava fent, s'ho estava passant la mar de bé observant cada secció del meu ull, que em va fer venir ganes de treballar amb allò. A més, quan alguna cosa li xocava buscava explicació, això no ho faria algú que només treballa per mantenir-se viu... I és que quan hi ha algú que ha trobat el seu lloc millora de forma abismal tot el món.

Per finalitzar voldria afegir que no tothom té el luxe de poder dedicar-se a allò que el fa sentir 100% viu. I aquí va una crítica que estendré més endavant en alguna nova entrada: no podem permetre'ns com a societat moderna perdre talents!