Fer el que dius!
El passat dimecres 8 d'agost del 2018 l'expresident espanyol Mariano Rajoy va reclamar la pensió vitalícia i tots els complements que emanen d'aquest càrrec; tot haver dit anteriorment que renunciaria.
Primer de tot cal dir que està en tot el seu dret de demanar-ho i de gaudir-ne. Però no és ètic que ho faci havent dit el contrari. Un cop més es demostra que la política espanyola fa i diu el que el du un guany en vots.
Trobo lamentable que un president actuï així, no és el primer cop que ho fa, és a dir, no és la primera vegada que diu una cosa i fa tot el contrari: no apujar els impostos, ajudar a crear llocs de treballs dignes, dialogar amb el govern català, no tocar les pensions... i ara el dels privilegis d'expresident.
L'excusa serà que ell mai ho va dir amb aquestes paraules, que va ser el seu partit que va dir quelcom que alguns ho hem interpretat així... Però deixem-nos de ximpleries i eufemismes, tot això és una excusa de mal pagadors.
Haver fet aquest acte demostra un cop més com de podrida està la política del govern estatal d'Espanya. Cal remarcar que en altres territoris (com el català) els expresidents que demanen aquest salari no poden tenir un altre benefici per altra part. Això no està passant amb els expresidents i exministres del govern central, deixen els seus càrrecs i de cop són directors importants o professors de grans universitats o un llarg etcètera. És d'això que em queixo, de la inhumanitat, d'ostentar diners i més diners...
Cal ser conseqüent amb el que un pensa, s'ha de tenir esperit de ser model de ciutadà respectable i oferir un exemple de humilitat; l'acte que han fet els expresidents i caps del govern Espanyol és lamentable, deplorable i trist...
Primer de tot cal dir que està en tot el seu dret de demanar-ho i de gaudir-ne. Però no és ètic que ho faci havent dit el contrari. Un cop més es demostra que la política espanyola fa i diu el que el du un guany en vots.
Trobo lamentable que un president actuï així, no és el primer cop que ho fa, és a dir, no és la primera vegada que diu una cosa i fa tot el contrari: no apujar els impostos, ajudar a crear llocs de treballs dignes, dialogar amb el govern català, no tocar les pensions... i ara el dels privilegis d'expresident.
L'excusa serà que ell mai ho va dir amb aquestes paraules, que va ser el seu partit que va dir quelcom que alguns ho hem interpretat així... Però deixem-nos de ximpleries i eufemismes, tot això és una excusa de mal pagadors.
Haver fet aquest acte demostra un cop més com de podrida està la política del govern estatal d'Espanya. Cal remarcar que en altres territoris (com el català) els expresidents que demanen aquest salari no poden tenir un altre benefici per altra part. Això no està passant amb els expresidents i exministres del govern central, deixen els seus càrrecs i de cop són directors importants o professors de grans universitats o un llarg etcètera. És d'això que em queixo, de la inhumanitat, d'ostentar diners i més diners...
Cal ser conseqüent amb el que un pensa, s'ha de tenir esperit de ser model de ciutadà respectable i oferir un exemple de humilitat; l'acte que han fet els expresidents i caps del govern Espanyol és lamentable, deplorable i trist...
