El mòbil no em funciona... i és el millor que em podia passar!
Ja són nombrosos els estudis que evidencien l'addicció a les noves tecnologies. I van molt més enllà del simple fet de voler tenir l'últim model. S'ha demostrat que la interacció amb les TIC crea una sensació de satisfacció molt semblant a alguns addictius.[1]
Aquesta dependència té un creixement molt lent però constant, és a dir, no som conscients que som atrapats per aquesta necessitat de mirar constantment "la pantalla".
Jo he tingut la sort de què el mòbil sem trenqués i ara només porto un mòbil amb necessitats laborals justes. I he après (per obligació) que no és necessari mirar cada dos per tres les xarxes socials. He corregit el mal hàbit de tenir el mòbil connectat 24h al dia; és absurd tenir-lo encès quan dormim. I fins i tot, he pogut desempallegar-me de tota tecnologia en els moments més importants, aquells en què estàs amb família i/o amics.
Però tots podem ser capaços de fer aquesta reflexió serena i pausada? Tothom pot rebutjar aquesta tendència de buscar "likes" i "follows" arreu? Què esperem que puguin fer els joves que són bombardejats per la demanda d'estar connectats entre ells i a la resta del món de forma constant? De debò esperem que aquests joves puguin evitar el que els estudis han evidenciat? És a dir, deixarem a les mans dels nostres nens una eina que s'ha demostrat que exerceix un efecte addictiu?
Crec que el tema de dispositius per a joves és un tema que ens ha explotat a les mans dels adults i, perdoneu, però ens estem equivocant en regalar-los-els i, a més, de forma molt prematura.
Foto pública extreta dehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Social_learning:_bases_i_futur
[1]