Jo no vull acollir...
Així de contundent és la meva opinió: No! No vull acollir a gent que fuig d'una guerra, que escapa de la misèria i intenta tenir un millor futur... No, no és que vulgui o no, com a persona, com a humà HE D'ACOLLIR. És una exigència moral, acollir l'indefens, protegir-lo, ajudar-lo... He de fer-ho, sense preguntar-m'ho, sense mirar si existeix feina per a tots, sense pensar d'on venen, sense pensar-hi!
Aquesta obligació ètica la tenim tots com a persones, qui la nega o la rebutja hauria de millorar els seus valors i el seu humanisme.
Això sí, hi ha quelcom que "jo vull". Vull deixar d'haver d'acollir; això significaria que tothom, arreu del món, viuria bé, que haurien desaparegut les guerres, la fam, els desastres humanitaris... Això és el que vull: vull un món ideal per a tothom, independentment d'on neixis i de quina família neixes...
Acollim els nostres germans que necessiten la nostra ajuda, acollim-los tal com voldríem que fessin amb nosaltres... I sobretot lluitem per crear un futur ideal perquè tothom visqui d'una forma digna i còmode.
