Canvi laboral (6h/d)
Fa pocs dies es va publicar un article amb el títol "Cada cop guanyem menys i la culpa és de la tecnologia".
Estic en contra de tot aquell article. És cert que cada cop guanyem menys i la diferenciació entre classes socials està augmentant dràsticament. Però no podem culpar a la tecnologia, puix que els diners no són un bé de la naturalesa, és un artefacte creat per nosaltres que hauria d'anar evolucionant depenent de com està el mercat.
El mateix que va passar a la revolució industrial, és cert que la tecnologia està generant una eficiència tan alta que es necessita menys persones per realitzar la mateixa tasca. Però de què va servir la revolució industrial?
Si mirem abans d'aquesta revolució, les persones treballaven fins a 15h (o més) diàries, la revolució el que va fer és que poguéssim reduir-les a 8h. Estem en una nova revolució i toca un altre cop reduir les hores diàries de treball, i el que jo proposo és a reduir-ne a 6h diàries.
Molts em titllareu d'extremista o boig, però els números parlen per si sols.
Fixem-nos que actualment la majoria de feines tendeixen a ser feines intel•lectuals; és a dir, que quan acabem la feina seguim pensant amb com resoldre alguns d'aquests problemes. Així doncs, seguim "treballant" fora la feina, aleshores, perquè no reduir les hores d'estada dins l'empresa?
Aquesta reducció no només faria que tinguem més temps per nosaltres, sinó que també donaria més força a revitalitzar-nos per un nou dia laboral. Treballar moltes hores en una mateixa tasca intel•lectual provoca una ineficiència en la seva resolució; no podem resoldre problemes si ens ofusquem en buscar la solució, sempre hem de deixar que el subconscient busqui el camí...
Segona, quants de nosaltres podem aguantar 8h seguides de feina continuada? Ningú; i és aquest el motiu de fer jornada partida o de què cada hora sortim de la feina a fer una parada. És absurd aquest malbaratament de la nostra vida, amb 6 hores tothom podria fer jornada seguida (pot ser amb uns minuts de parada de tant en tant).
Haver de parar per anar a dinar i després retornar a la feina provoca estrès i a la tarda la producció i eficiència baixen. Perquè seguir amb el sistema de jornada partida? No ens aporta res.
També aniria bé per les feines que són més de força física que intel•lectuals, treballar una quarta part del dia provoca que ho facis amb una energia més alta i per tant més eficiència. I en un futur tots aquests treballadors no haurien de passar tants cops per l'hospital amb artrosis, desgast ossi, hernies...
Treballant 6h diàries pots aconsellar exercicis de recuperació per totes les feines laborals (per exemple exercicis físics cardiovasculars i musculars per tasques intel•lectuals, exercicis de respiració i estiraments per tasques físiques). I és que amb menys hores diàries la gent tendiria a fer més oci, i l'esport s'ha convertit en un oci social.**
**Si tothom té més temps lliure, com ja he dit, l'oci creix i el benestar també. La gent deixaria de córrer, de menjar malament, de no relacionar-se (no la totalitat segurament)... Tot això provocaria una reducció important de la despesa de la sanitat pública i un augment de la despesa d'oci i serveis (o reitero).
Econòmicament si fos una imposició mundial (i ho hauria de ser com després diré) no seria cap problema; els diners (sigui moneda o no) està creat per cobrir les necessitats d'intercanvi de béns. S'hauria de devaluar totes les monedes de cop, cert, però provocaria en pocs anys un augment en la velocitat de l'economia tal com va passar a la reducció de les 8h diàries.
Però aquesta revolució ha de ser mundial, no pot passar com es va fer a la reducció de les 8h. Hi ha llocs al món que segueixen treballant 15h diàries. Això no pot passar, i l'ONU i cada país, té el dret a negar comprar res de països que no compleixen escrupolosament les condicions laborals. Però aquí entrem en un tema molt més llarg, perquè no es fa? A qui beneficia aquestes explotacions laborals?
Com a resum, la tecnologia no està aportant problemes laborals, ens està facilitant la vida. Si existeix un mal ús d'elles, és per culpa dels empresaris grans i dels estats, que per un desinterès per la vida del treballador comú, no fa res per millorar la situació laboral.
Cada vez ganamos menos dinero, y la tecnología tiene la culpa
Si analizamos la historia de los salarios de los trabajadores en Estados Unidos descubriremos, a simple golpe de ojo, que 1973 fue el año que dicho salario alcanzó su máximo nivel, y que a partir de entonces no ha dejado de descender. Casi la mitad de los trabajadores de ese año ganaba lo que hoy equivaldría a 767 dólares a la semana. Actualmente, ese mismo trabajador recibe 664 dólares semanales.
¿A qué se debe este descenso sostenido que ya ha alcanzado el 13%? Básicamente, a la tecnología.
Si bien es cierto que los ingresos medios de las familias no ha descendido de este modo, sino que incluso se ha incrementado, ese aumento se debe a la incorporación de la mujer al mercado laboral. Tal y como explica Martin Ford en El auge de los robots: “Si los salarios hubieran crecido al mismo ritmo que antes, una familia típica estaría percibiendo cerca de 90.000 dólares anuales, un 50% más de los 61.000 dólares que gana hoy.”
Tecnología pero también mala política
El verdadero problema estriba en el hecho de que la productividad aumenta, pero que los beneficios que supone la innovación de hoy en día benefician más a los empresarios y a los inversores que a los trabajadores.
Añade Ford: “La diferencia más significativa se observa entre los años 2000 y 2009: aunque en este periodo el crecimiento de la productividad fue casi el mismo que durante el periodo 1947-1973 (la edad de oro de los años de posguerra), la compensación se queda muy atrás. Es difícil ver esta gráfica y no tener la impresión de que el crecimiento productivo supera claramente los aumentos salariales de los trabajadores.”
Es decir, a la tecnología hay que sumar otro factor al hecho de que cada vez se nos remunere peor: una política que ha hecho dejación de su compromiso de repartir mejor las rentas entre los ciudadanos, lo que finalmente desemboca en mayores desigualdades y menor prosperidad general (incluidos los más ricos).
En 2011, las grandes empresas generaron un promedio de 420.000 dólares de ingresos por empleado, un aumento de más del 11% desde 2007, cuando el promedio había sido de 378.000 dólares. El gasto en nuevas instalaciones y nuevos equipos, incluyendo la tecnología de la información, de las empresas del índice S&P 500, se ha doblado en tan solo un año, haciendo que la inversión de capital como porcentaje de los ingresos haya vuelto a niveles anteriores a la crisis.
Un problema que obviamente no se limita a Estados Unidos: los economistas Loukas Karabarbounis y Brent Neiman, de la Escuela de Negocios de la Universidad de Chicago, han analizado datos de 56 países diferentes, descubriendo que en 38 de ellos se había dado también una caída significativa de la participación de los trabajadores en la renta nacional, y que este desplome se debe a una "mayor eficiencia de los sectores que producen capital que cabe atraibuir a los avances en la informática y en la tecnología de la información".