Atenció als cuidadors!
"Hem posat anys a la vida, però no vida als anys!". Aquesta frase és totalment certa i ens veiem tots avocats a veure els nostres avis o pares amb un nivell baix d'autonomia.
Això ha comportat una diferència social nova. Les famílies que poden pagar cuidadors o centres privats i els que no en poden pagar. Molts em recriminareu que existeixen ajudes i subvencions; però heu intentat fer mai un tràmit d'aquests?
La majoria d'ajudes són "descomptes" dels costos dels cuidadors o centres. Si has de pagar 100€ te’n paguen 80€. I està molt bé, però hi ha famílies que aquests 20€ restants no els poden sufragar i per tant assumeixen una despesa de salut i temps per cuidar els seus familiars. A més a més, la petició sempre es demora mesos o inclús anys, així que si tens un familiar molt malalt, un cop rebis l'acceptació de l'ajuda, potser ja no hi serà o bé aquella ajuda torna a ser insuficient (i si has agafat tu l'ajuda pel teu compte, no té efectes retroactius).
Doncs sí, haver allargat la vida d'una forma no "sostenible" està provocant que la classe social més vulnerable hagi d'assumir un esforç que tard o d'hora els passarà factura físicament i psicològicament. I això suposa un nou cost als seus fills...
