Un cop més per matar el català!

El català és una llengua minoritària que, com ja he dit molts cops, està sent minoritzada.
Siguem sincers; la majoria dels catalanoparlants en quin idioma llegim gran part dels nostres llibres? En quin idioma mirem les pel·lícules? En quin idioma busquem per Internet?... Si som sincers, molt poques persones respondran a aquestes preguntes amb "Ho faig en català.". Segurament les respostes seran "En castellà." i una petita part diran "En anglès.".
Aleshores, les formacions polítiques que exigeixen donar el mateix pes a les llengües catalana i castellana als llocs públics estan fent un altre cop la típica maniobra de "Cafè per a tots.", com si això fos el més just per les dues llengües.
aat.jpg
Però no és així, donar el mateix a tothom no sempre és el més just. Les entitats polítiques haurien d'equilibrar el desnivell d'ús lingüístic que està creat per la potència de les llengües.  
Però moltes de les formacions (per ser més clar: PSC, C's, PP) no els importa que una llengua mori tard o d'hora. S'obliden que la desaparició d'una llengua provoca la dissipació d’una cultura; i això provoca un tancament de més punts de vista. És a dir, la mort del català (o de qualsevol llengua) ajuda a imposar un ideal únic... I en el fons, és el que aquestes formacions volen, imposar la seva visió com una veritat absoluta i anul·lar totes les altres visions, considerant-les com a falses o inútils...
Si això és justícia, si això és democràcia... de debò, no vaig aprendre bé aquests dos conceptes...


Article del que sorgeix aquesta crítica:
Punt - Avui / 28 de maig 2016
PSC, C's i PP pacten incloure el castellà als senyals de Lleida
Ciutadans anuncia que si un dia té opcions de governar a Catalunya suprimirà el Consorci de Normalització Lingüística

El PSC, Ciutadans i el PP van pactar ahir incloure el castellà en la senyalització de Lleida. L'acord es va formalitzar aprovant una moció al ple de la Paeria sobre la revisió i millora de la senyalització de la ciutat i d'acord amb la normativa vigent. Ciutadans, impulsor de la resolució, especifica el compliment de l'article 56 de la llei de trànsit i que explicita que els senyals han d'estar, com a mínim, en castellà.

CiU retreu que a l'Hospitalet una moció semblant es va rebutjar

El govern i els partits que habitualment li donen suport van justificar la necessitat de millorar la senyalització i el compliment de les lleis, mentre que la resta de l'oposició, formada per CiU, ERC, la Crida-CUP i Comú van criticar la implantació encoberta del bilingüisme a Lleida per l'acord entre socialistes i C's. L'oposició va denunciar que aquesta modificació es feia darrere l'aparença tècnica del text, camuflant la finalitat real de la moció, segons va dir Francesc Gabarell, de la Crida. I van reclamar al PSC i Ciutadans que si apostaven pel bilingüisme que ho fessin defensant i promocionant l'ús social del català, que era la llengua dèbil i la que necessitava més suport per equiparar-se a la castellana, com van argumentar el portaveu d'ERC, Carles Vega. Toni Postius, de CiU, va recordar que no es demanava la traducció d'altra retolació, com la de Stop, i que l'estricte compliment de la llei obligaria a retolar en català, aranès i castellà, com a llengües oficials, mentre ho exemplificava amb un senyal de Stop en quatre llengües. Postius també va posar sobre la taula que a l'Hospitalet, governat pel PSC, es va presentar una moció similar i es va rebutjar. Per això, l'oposició va atribuir l'acord a la necessitat del PSC de mantenir l'aliança amb Ciutadans “perquè en són esclaus”.

El tinent d'alcalde socialista, Fèlix Larrosa, va recordar que tots els regidors havien promès complir les lleis i que no podien instar a desobeir. Ángeles Ribes, portaveu de Ciutadans, va parlar d'autoritarisme dels que parlaven d'un país i una sola llengua quan ells apostaven pel bilingüisme. Joan Vilella, del PP, va recórrer a l'arxiu per recordar que al 2009 es va aprovar una moció per incloure el castellà en la senyalització turística i que no s'havia fet.

L'alcalde, Àngel Ros, es va molestar quan es va acusar el PSC d'atacar el català i de supeditar-se a Ciutadans. Ros va afirmar: “No tolero lliçons de catalanitat perquè jo no m'hauria jugat la llibertat per la llengua només per usar-la, sinó perquè estimem la nostra llengua.” I va defensar-se reivindicant Jordi Pujol, situant l'expresident i el PSC com a artífexs de la construcció del país i la integració de la immigració.

El català va protagonitzar el ple de la Paeria i no només per aquesta moció, ja que es va aprovar la modificació dels estatuts del Consorci de Normalització Lingüística, a instància del Departament de Cultura, i Ciutadans ja va alterar els partits catalanistes en afirmar que “no és necessari, no hauria d'existir i està polititzat. Si algun dia governem a Catalunya, deixarà d'existir”, segons el regidor Daniel Rubio.

També es va tornar a repetir la clara divisió sobre la defensa del català a l'Ajuntament de Lleida en la proposta de bases del concurs Lleida Visual Arts, que des d'ERC es reclamava que es tingués en compte el català en les produccions audiovisuals, i no es va acceptar.