"Lo llop me pren!"

Dos germans vivien a prop d'una bassa, una d'aquelles basses de tros on creixen caps grossos, culleretes i petites granotes... Un dia, els dos germans li digueren a la mare que anaven a la bassa a mirar les granotes. La mare els va pregar que no vinguessin tard; ja que en aquell temps hi havia llops, guineus... i molts altres perills que ara encara existeixen però d'un altre tipus...

Els nois van marxar i el temps va anar passant i la germana li digué al noi:


  • Mano, anem-nos-en cap a casa perquè és tard i la mare ens renyarà!
  • Vés, vés-hi tu... jo no vull anar encara, és aviat...
  • Mano! Que és tard! Va anem-nos-en!... – al final la noia digué – Bé, jo me'n vaig cap a casa, mano, ja faràs cap...

A mig camí, la noia va sentir cridar: "Mana! Lo llop me pren!" I el llop el va prendre i se'l va emportar... Mai més el van trobar...


Conte típic de Tivissa - Explicat pels meus besavis
En la majoria de casos, ve d'un cas verídic.