"Lo llop me pren!"
Dos germans vivien a prop d’una bassa, una d’aquelles basses de tros on creixen capgrossos, culleretes i petites granotes. Un dia, tots dos van dir a la mare que anaven a la bassa a mirar les granotes. La mare els va pregar que no tornessin tard, ja que en aquell temps hi havia llops i molts altres perills que, d’una manera o altra, encara avui existeixen.
Els nois van marxar i el temps va anar passant. Al cap d’una estona, la germana digué al noi:
— Mano, anem-nos-en cap a casa, que és tard i la mare ens renyarà!
— Vés-hi tu... jo encara no vull marxar, és aviat... —respongué ell.— Mano! Que és tard! Va, anem-nos-en!
Però el noi no li va fer cas. Al final, la noia digué:
— Bé, jo me’n vaig cap a casa, mano... ja faràs cap.
A mig camí, la noia va sentir un crit esfereïdor:
— Mana! Lo llop me pren!
I el llop se’l va endur. Mai més no el van trobar...
Conte típic de Tivissa - Explicat pels meus besavis
En la majoria de casos, ve d'un cas verídic.
Imatge generada amb intel·ligència artificial (Recraft.ia, 2025)[indicacions: el conte]{15/5/2026}.