El fracàs escolar
Fa pocs dies va sortir l’informe Europeu on reflectia el que els treballadors docents fa temps que diem. Espanya és la primera en Europa en fracàs escolar.
La xifra és preocupant, més de deu punts de la mitjana dels 28... És vergonyós, no hi ha cap altra paraula. Aquest estat amb aquest índex de fracàs no podrà tenir un bon futur, tot el contrari.
Però com volem no tenir fracàs escolar quan la tasca de professor i mestre està denigrada? Com volem no tenir fracàs escolar quan els que tenen estudis guanyen menys que aquells que no en tenen?
Els alumnes saben que el docent no té poder, el docent no pot actuar en fermesa, té que acatar que a la classe l’alumne s’ho passi bé abans que aprengui (no sigui que desprès es queixi als pares i les famílies vagin a denunciar l’escola...). La figura de l’estudi està totalment anul·lada...
Els nois joves veuen als canals de comunicació com gent sense l’ESO estan guanyant milions per espectacle i fer el “pallasso”. Veuen com gent que no sap ni argumentar els seus actes tenen feina i els que tenen títols és veuen obligats a marxar de l’estat i abandonar amics, familiars i vida... Estudiar, per als joves, no és el camí de triomfar...
Hi ha milers de raons que expliquen el nostre fracàs escolar... Però aquest fracàs és el inici del fracàs de tot l’estat.
