Viure la vida fins al final de la vida


No puc sintetitzar amb poques paraules la frustració que sento en viure en aquest estat. Són molts els errors que els nostres polítics estan cometen, i normalment intento ser constructiu i intentar modificar aquests errors des de la meva posició de ciutadà humil...

Però hi ha coses que són imperdonables. Entre elles, existeix l’ús dels treballadors com a mercaderies. Explotant-los quant tenen força o són “útils” per la societat que els beneficia i aïllant-los quan ja no els interessen.

És inadmissible que dues dones, per posar un exemple, una amb demència senil i l’altra amb alzheimer, mare i filla,  92 i 73 anys respectivament, no rebin una atenció absoluta per acabar de passar els seus dies en pau i tranquil•litat; i han de ser el seu fill i nora els que han d’assumir aquest procés final perjudicant-los la vida personal i professional...

Reitero, hi ha molts errors comesos, però mai hauríem d’acceptar els actes que afectin al benestar de les persones.