Viure la vida fins al final de la vida
No puc sintetitzar en poques paraules la frustració que sento vivint en aquest estat. Són molts els errors que els nostres polítics estan cometent i, habitualment, intento mantenir una mirada constructiva i aportar, des de la meva posició humil de ciutadà, una reflexió per intentar millorar allò que no funciona.
Però hi ha situacions que resulten imperdonables. Entre elles, la manera com sovint es tracta les persones treballadores: útils mentre poden produir, invisibles quan deixen de ser rendibles per al sistema.
És inadmissible que dues dones (per posar un exemple real), mare i filla, de 92 i 73 anys, una amb demència senil i l’altra amb Alzheimer, no rebin l’atenció pública necessària per poder acabar els seus dies amb dignitat, pau i tranquil·litat. I encara és més dolorós que hagin de ser els familiars més propers, en aquest cas el fill i la nora, qui assumeixin gairebé sols aquesta càrrega emocional, física i econòmica, sovint a costa de la seva pròpia vida personal i professional.
Hi ha molts errors polítics i socials que podem discutir, però mai hauríem d’acceptar aquells que afecten directament la dignitat i el benestar de les persones.
