Condemnant el nostre futur
L’últim tigre de Tasmània va morir un dia com avui, l’any 1936. Més enllà de la tristesa que provoca saber que mai més podrem veure viu aquest llop marsupial, la seva desaparició també és un símbol del fracàs humà en la protecció de la biodiversitat.
L’extinció del tigre de Tasmània és un exemple clar de com les decisions polítiques, econòmiques i ambientals poden condemnar una espècie sencera. Encara avui, molts animals continuen amenaçats per la caça furtiva, la destrucció dels hàbitats naturals i els efectes del canvi climàtic.
Tots aquests factors estan provocats, en gran part, per un model de desenvolupament que prioritza el benefici immediat per damunt de l’equilibri ecològic. I això no només posa en risc determinades espècies: altera tota la cadena de la vida a la Terra i acaba afectant també la nostra pròpia supervivència.
L’augment constant d’espècies en perill d’extinció és un avís molt seriós del camí que estem seguint. El futur de les properes generacions dependrà de si som capaços de canviar aquestes polítiques i construir, entre tots, un model de societat més respectuós amb la natura i amb la vida.
La desaparició de les abelles, per exemple, és una mostra molt clara de fins a quin punt la pèrdua de biodiversitat pot afectar directament l’equilibri del planeta i la nostra alimentació.
