Condemnant el nostre futur
L’últim tigre de Tasmània va morir un dia com avui el 1936. Més enllà de la melangia que pot causar no poder veure mai més un llop marsupial, també hi ha les causes de la biodiversitat.
La desaparició del tigre de Tasmània és un clar exemple de les polítiques mediambientals dels països occidentals actuals. Per posar un exemple, l’estat espanyol és el primer al món en viatges per caça furtiva a animals en perill d’extinció.
La supervivència de molts animals es veu cada cop més amenaçada per aquest tipus de caces, també per la pèrdua d’hàbitat i el canvi climàtic. Tots aquests, fenòmens generats per aquestes polítiques desastroses que ens portaran a trencar i afectaran la cadena de tota la vida de la terra (sí, fins i tot a nosaltres).
L’augment d’espècies animals en perill d’extinció és una condemna al fracàs de la vida aquí a la Terra. El nostre futur i els nostres fills cada cop ho poden tenir més difícil per sobreviure, si no modifiquem aquestes polítiques d’actuació i creem, entre tots, el món en el que volem viure.