EN PATUFET

Vet aquí una vegada,
una pare i una mare,
que tenien un fillet petitet,
com un cigronet;
que duia una barretina,
igual que una paperina,
i dos esclopets petitons,
com closquetes de pinyons.

- D'en patufet,
ja ho dic jo!
No em farem
res de bo!

En Patufet n’estava ofès
que el tinguessin per res.
I tot era demanar,
que el deixessin ajudar.

Un dia, tot fen l'arròs,
m’entres el seu home era al tros,
la mare va dir tot d'una:

- Tinc ben bé el cap a la lluna!
No tinc ni un granet de sal!

-Voleu que us hi vagi d'un salt?

- On vols anar criatura?

- A comprar-ne a ca ventura!

- Patufet quin acudit!
No veus que ets massa petit?!

- Si no em deixeu anar,
jo em posaré a plorar!

-Però si al carrer no et veuran
i et trepitjaran!

Però veien que l’estornell,
ja li feia el passerell...
La mare, és clar,
es va entendrir,
i tot seguit li va dir:

-No ploris més criatura!
Ves si vols a ca Ventura.
Li dones un dineret,
i hem dus de sal un paquet.

En Patufet a renoi
surt de casa tot cofoi
i comença a saltar,
tot cantant sense parar:

-Patim Patam Patum,
homes i dones del cap dret...
Patim Patam Patum,
no trepitgeu en Patufet...

Quan arriba a ca Ventura
ja hi entra com una fura;
i crida en Patufet
amb veu d’espinguet.



-Senyor Ventura! Senyor Ventura!
Doneu-me un paquetet de sal!

El droguer prou sent una veu,
però cap comprador no veu.
I l'home, que pateix d’asma,
sospira i diu:

-Què hi ha un fantasma?!

Però quan veu a en Patufet
allargant-li el dineret,
a pensar més no satura,
el bo del senyor Ventura:

- Fantasma o no,
tan se val.
Si pagues!
Té noi! La sal!

Sortint de cal droguer,
torna el vailet al carrer;
i la gent que ja ho podeu imaginar
quan veu un paquet de sal que sol camina
i canta en veu molt fina:

-Patim Patam Patum,
Homes i dones del cap dret
Patim Patam Patum,
No trepitgeu en patufet.



Quan arriba a casa
li diu a la seva mare
molt cofoi:

-Em feliciteu?
M’ho mereixo!
Veieu com si serveixo?
Ara al pare vull portar,
el cistell amb l’esmorzar!

-Això si que no Patufet!
Pesa massa i només d’agafar el cistell,
cauries de clatell!

Com en Patufet somica,
li demana i suplica
la mare li diu:

-Ves-hi doncs!
Però l'ull viu!

-Patim Patam Patum,
homes i dones del cap dret
Patim Patam Patum,
no trepitgeu en patufet!

- Un Cistell que sol camina!

Crida una pobre veïna.
I pensant que veu visions,
tanca portes i balcons.


En passar vora un hort,
tot d'una peta un tro fort.
Prop d’una vinya,
comença a plovisquejar.
I en passar prop d’un camp d’alfals,
ja plou a vots i barrals.

I el Patufet que no bada,
i com l’aigua no li agrada
perquè no és un caragol,
s’amaga sota una col.
I allí el vailet cansat
ben adormit s’ha quedat.

Quan ja no plou,
passa per allí prop un bou.
Sense pensar-ho massa,
d’un plegat la col s’empassa
i el cistell i en Patufet,
tot sencer, pobre vailet;
amb la seva barretina,
igual que una paperina
i els seus esclopets petitons,
com closquetes de pinyons.

Quan és fosc, als seus pares
ja se’ls allarguen les cares.

- En Patufet,
on deu ser?

El busquen pels carrers,
però no el veuen gens.
Llavors surten pels camins
tots decidits a trobar-lo
i comencen a cridar-lo.

-Patufet on ets?

-A la panxa del bou!
Que no i neva ni plou!

-No el sents?
Torna’l a cridar!

-Patufet on ets?

- A la panxa del bou!
Que no i neva ni plou!

Llavors els pares contents
i sense pensar-ho gens,
comencen a atipar el bou,
que queda ben ple com un ou.
I tant menjar li han donat,
que a la fi, el bou a petat.
I llest com un pesolet,
n’ha sortit en patufet!
Amb la seva barretina,
com una paperina
i els seus esclopets petitons,
com closquetes de pinyons.

I així s’acaba, amb joia i gloria,
aquesta bonica historia,
del petit noiet
que li deien PATUFET