Un avi vell ...
En una antiga casa de pagès i vivia un pare i una mare; un matrimoni jove amb un nen de deu anys i l'avi. L'avi, un home vell, un home amb les xacres dels anys, malalt; no sabien el que tenia: les mans li tremolaven, li queia la bava, les coses li queien de les mans... I la jove (com la majoria de joves, que n'hi ha de molt dolentes amb els sogres) doncs deia:
Tant i tant li va inculcar al marit que ell deia:
Així doncs, van arribar a la solució següent. L'avi menjaria al costat del foc, a terra, amb un plat i coberts de fusta. Si li queia el menjar, queia a terra i només feia falta netejar-ho, el plat mai es trencaria, i a la bora del foc pocs el veurien...
Va anar passant el temps, i el nét d'aquest gran home; és a dir, el fill del marit, aquest vailet va començar a treballar un bloc de fusta... El pare, li preguntà:
El marit va encarar-se a la dona i li digué:
- Això no m'agrada, si mai ve algú, ens farà quedar malament. Aquest home a taula no el podem tenir.
Tant i tant li va inculcar al marit que ell deia:
- Doncs bé, ja posarem un "arreclo", farem alguna cosa...
Així doncs, van arribar a la solució següent. L'avi menjaria al costat del foc, a terra, amb un plat i coberts de fusta. Si li queia el menjar, queia a terra i només feia falta netejar-ho, el plat mai es trencaria, i a la bora del foc pocs el veurien...
Va anar passant el temps, i el nét d'aquest gran home; és a dir, el fill del marit, aquest vailet va començar a treballar un bloc de fusta... El pare, li preguntà:
- Què fas noi?
- Doncs faig un plat de fusta perquè quan vós sigueu gran com l'avi també pugueu menjar a la bora del foc...
El marit va encarar-se a la dona i li digué:
- Prou! L'avi mengi com mengi i caigui el que li caigui, menjarà amb nosaltres, a la taula i amb coberts i plats com nosaltres...
En la majoria de casos, ve d'un cas verídic.