Etiquetes

El canvi educatiu fals

Són molts els qui proclamen la necessitat d’un canvi profund en l’educació i en l’escola. I és cert que aquest canvi és necessari, però probablement no en la direcció que alguns plantegen.

Una part del debat educatiu defensa donar més pes a les arts, a l’humanisme, a la creativitat o a l’educació emocional, mentre es redueix la importància de les llengües, les ciències o les matemàtiques. Sovint, aquest discurs neix d’experiències personals i subjectives: d’exalumnes que no connectaven amb aquestes matèries o que hi van tenir dificultats. A l’altre extrem hi trobem els immobilistes, que volen conservar exactament el mateix model educatiu, amb els mateixos continguts i les mateixes metodologies, tot reclamant més exigència acadèmica per recuperar el 'prestigi' de l’escola i del professorat.

Però el problema és més complex que aquesta falsa dicotomia.

Els qui proposen potenciar únicament la creativitat o les arts obliden que la societat actual ja dedica una gran part del temps lliure dels infants i adolescents a aquestes activitats. Moltes activitats extraescolars treballen la imaginació, l’empatia, l’expressió artística o les habilitats socials; qualitats imprescindibles per formar persones equilibrades i felices. Això no significa que aquestes dimensions no hagin de tenir presència dins l’escola, sinó que ja formen part de l’entorn educatiu dels alumnes i han trobat la manera per atendre la diversitat de la necessitat personal de millora en aquests vectors.

Potser el veritable canvi seria reconèixer acadèmicament aquests aprenentatges, ara, extraescolar i integrar-los dins del currículum personal de cada estudiant. Això permetria construir itineraris més diversos i adaptats als interessos i capacitats de cadascú. Les universitats, els cicles de formació, les empreses i les institucions podrien valorar aquests perfils de manera molt més rica que no pas amb una simple acumulació de notes tradicionals.

school-danger.png

Tanmateix, aquest model difícilment prosperarà mentre les activitats culturals, esportives o artístiques continuïn depenent majoritàriament dels recursos econòmics de cada família. Actualment, qui domina idiomes sovint és perquè ha pogut pagar acadèmies; qui toca un instrument amb nivell acostuma a haver rebut formació privada; i qui desenvolupa habilitats artístiques, moltes vegades, és perquè ha tingut accés a escoles especialitzades. Convertir aquestes activitats en una part real del sistema educatiu implicaria democratitzar-ne l’accés.

Ara bé, incorporar noves competències al currículum no hauria de significar eliminar les matèries clàssiques. El món actual continua exigint ciutadans amb bona comprensió lectora, capacitat d’expressió, cultura científica, pensament lògic i habilitats matemàtiques. Les llengües, les ciències i les matemàtiques continuen essent imprescindibles.

El problema no és tant què ensenyem, sinó com ho ensenyem.

En matemàtiques, per exemple, durant dècades s’ha prioritzat la memorització d’algoritmes i procediments mecànics per sobre de la comprensió profunda. Molts alumnes aprenen a resoldre exercicis sense entendre realment el perquè del que fan ni la utilitat dels conceptes treballats. La lògica, l’abstracció, l’estimació, la interpretació de dades o el control de l’error (elements essencials del pensament matemàtic) han quedat sovint relegats a un segon pla. I no és només una qüestió de temps: ensenyar a pensar és molt més difícil que ensenyar a repetir mecanismes.

Per això tampoc n’hi ha prou amb substituir el model tradicional per una simple educació basada en “competències bàsiques”. Massa sovint aquestes proves acaben avaluant únicament nocions mínimes necessàries per funcionar dins la societat de consum i utilitarista, però no preparen l’alumnat per interpretar críticament la informació, adaptar-se als canvis o participar activament en una societat cada vegada més complexa i tecnològica.

L’educació del futur no hauria de triar entre coneixements o creativitat, entre exigència o benestar, entre humanisme o ciència. El veritable repte és aconseguir una escola que formi persones capaces de pensar, comprendre i transformar el món que les envolta.

Articles i referències d’ampliació:

Enviar missatge per correu electrònic
Labels: