Companyerisme insolidari
...Això hem va fer obrir els ulls de la societat actual, una societat molt més egocèntrica i insolidària que mai. M’explicaré, en tots els pisos compartits les normes de convivència són molt clares; però curiosament la convivència funciona millor en tant en quant menys cas és fa amb les normés i s’estableix una vida de “passotisme” i indulgencia a la brutícia (com en la societat vaja) .
En els pisos compartits on hi ha un bon ambient (si més no aparent) trobarem el WC o la cuina fetes un desastre, sense ordre ni netedat, com si no hi hagués llei per regularitzar quan i com s’utilitza aquest fet. En canvi en ambients compartits amb mala vivència tot està net i ordenat. En convivències solitàries també (en la majoria de casos) ...
Tot això ens pot fer pensar que ens hem convertit en persones que no li donem importància a les obligacions. No li donem cabuda al ordre i a les normes.
Aquest simple fet ens pot fer deduir per què fallen més del vuitanta per cent de les parelles. No estem preparats d’acceptar els errors de les altres persones, les obligacions de la convivència, les normés de parella i molt menys a claudicar davant d’un fet i/o opinió que no ens agrada, ens estimem més esquivar els problemes i evitar les discussions tot i que això ens aporti una vivència més freda i distant.
Tot i així no ens tenim que culpa només a nosaltres, la societat jove actual. Aquesta deixadesa ve donada per una societat que acceptava l’autoritarisme del govern en el passat i recalcava el mateix patró a la casa. Aquestes imposicions han despertat la voluntat de llibertat per sobre de tot preu i fet. Així doncs si hem de culpar algú culpem el passat...
Després de culpar (la qual cosa no veig necessària), actuem com adults i deixem de ser adolescents egoistes esperant que ens donin tot a les mans, esperant a no fer cap esforç per tenir un millor futur, esperant ser superiors als demés.
Per poder viure i sobreviure amb parella i companyerisme hem de obrir els ulls a la realitat, si veus brutícia treu-la tant si et toca com si no et toca fer-ho (a la societat també s’ha de treure la porqueria tot i que no et toqui fer-ho a tu); si s’ha d’anar a comprar fes-ho sense esperar que ho faci un altre, a la fi i al cap també pots morir tu de gana...
La societat actual pot ser una gran societat, sempre i quan ho vulgui ser, no vull que aquest escrit sigui una lectura pessimista, sinó més bé una autocrítica per poder millorar i per poder ser el que al cap i la fi crec que pot ser la realitat...