Laika, gràcies!

En la dècada dels cinquanta, la URSS i USA estaven en una batalla: Arribar els primers a la Lluna. Molts van ser els experiments que es van haver de fer per poder aconseguir que l’ésser humà pogués arribar-hi.


La URSS va ser la primera en molts aspectes. Va llençar el Sputnik al 1950, el primer satèl·lit artificial que orbità la Terra, però van haver de passar set anys per aconseguir el següent pas: Enviar el primer ésser viu en orbitar la Terra. 

Aquest ésser viu va ser una petita gossa anomenada Laika. Al 1957, Laika va pujar al Sputnik 2 i va poder sortir de l’atmosfera terrestre.

Les dades que va aportar van ser fonamentals per poder crear altres coets espacials més segurs i poder portar éssers humans a l’espai amb seguretat.

La Laika va morir poques hores després de sortir de l’orbita terrestre. La capa aïllant de la calor era insuficient, l’acceleració va ser superior a la prevista i la comoditat de la gossa insuficient per poder suportar l’estrès d’una força com la necessària per sortir de la Terra. Igualment, per molt que no hagués fallat tot això, la URSS no havia previst el retorn de Laika; la seva càpsula era incapaç de suportar la fricció d’un cos en la reentrada i per això Laika portava una via intravenosa per injectar-li verí al cap d’unes hores...

Laika va morir a les 7 hores d’iniciar el viatge, però no va ser fins 162 dies després que la nau va entrar a la Terra amb el cos de Laika i es va desintegrar; per ser exacte el 14 d’abril del mateix any. 

Gràcies a Laika, gràcies a la seva mort, l’home ha pogut arribar a tenir GPS, mòbils, medicaments amb nous elements i un llarg etcètera. En tot el món s’ha homenatjat la Laika, i no és per menys. Laika és una de les milers de demostracions on podem veure que el gos és el millor amic de l’home.