Carta al meu Senyor Feudal
Excel·lentissim Senyor meu. Les paraules que va a llegir no són protocol·làries, i pot ser no li agradaran el seu significat... Però al igual que nosaltres, pot ser és hora, senyor meu, de que ens escolteu...
Ja estem fins als collons que ens diguin que aguantem una feina que ens explota i tot per l’excusa de “tens que donar gràcies de tenir feina amb aquests temps de crisis”... Estem fins als collons, senyor meu, de què ens tractin com a súbdits dirigits pels seus senyors feudals; senyors feudals que a part de només pensar en ells, són ineptes i incompetents... Ja estem fins als collons de veure com la “burgesia” segueix emmagatzemen els diners i no produeixin nous llocs de treball; fins als collons de que no s inverteixi en educació i en sanitat; en investigació i en desenvolupament... Estem fins als collons de què per tres treballadors hi hagin vint caps manant-te...
Siguem sincers senyor, siguem-ho! La crisis la esteu produint vostès! És cert que el proletariat som els que em de patir més aquesta “crisis”...i la hem sofrit...però senyor, si no podem menjar, no podrem produir; si no podem produir, no podrem gastar.... i benvolgut senyor meu... si no fem despesa, pot ser jo moriré de gana, però TU, TU que et veus com un Déu amb tots els teus diners recollits amb la nostra suor, TU que estàs allà dalt a l’olimp intocable, TU, senyor meu, d’aquí poc tindràs que despertar i veure que no tens treballadors ni compradors, que estàs sol i que la teva empresa simplement és una empresa de gerents incompetents que han malgastat tots els recursos que tenies... i al final, TU, també estaràs arruïnat....
Els diners son un cicle, senyor meu; si un individu atura un element del cicle no passarà de mà en mà.
Admetem doncs les nostres condicions, jo sóc proletariat i treballador al seu servei, i com bon treballador, compliré amb les meves obligacions...Però vostè senyor, no esteu lliure de deures, ni absent d’obligacions; vostè senyor sou el primer que teniu que actuar amb conseqüència als dies que corren...
Com bé diu la dita, senyor meu: “De porc i se senyor se n'ha de venir de mena!”
Ja estem cansats de tants de porcs, senyor meu...