Una lectura com una altra...
Des de l'inici d'aquesta crisi econòmica tots i cadascú dels nostres polítics i dirigents s'han aferrat a la idea d'economitzar i més concretament en la de retallar drets.
Qualsevol entès en la matèria de l'economia, història i finances podria respondre que centrar-se en les retallades és apartar la vista de la realitat. Una realitat causada no només pel descontrol en les compres del ciutadà, una realitat on haurien de patir-la més aquells que viuen còmodament, una realitat de lladres que segueixen lliures i sobretot viuen més lliures i còmodes amb més força gràcies a les nombroses retallades que els beneficien.
La societat des dels inicis dels temps ha prosperat gràcies a l'educació (una educació que ha anat canviat segons les necessitats de la societat), la salut (una salut que ha anat millorant exponencialment i ha arribat a quasi tothom) i sobretot la societat ha prosperat gràcies a la igualtat entre persones, és a dir, en desfer la piràmide tan accentuada que tenien els egipcis (per dir una societat 100% piramidal) i convertir-se en una societat molt més plana i horitzontal (molt més no simbolitza que ho sigui del tot).
En l'última dècada hem contrastat que la majoria de societats que "esclavitzen" el seu poble tendeixen a sofrir, en un futur immediat, una crisi molt forta. Les últimes societats que han caigut en una crisi asfixiant o han estat a punt de caure han estat Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia. Fixem-nos que aquests quatre estats van ser els més tancats en les dècades dels 40, 50 ...
● Grècia va tenir una etapa feixista molt marcada per la societat grega en la dècada dels 30, més de cinc canvis de govern amb uns bruscs desafiaments, la seva societat a part de temorosa ha agafat un estil de vida econòmic fraudulent per l'estat.
● Portugal va quedar-se aïllada amb una dictadura fins als 70, la seva tecnologia i l'obertura a l'exterior va sofrir un retràs de més de trenta anys.
● Espanya entre dictadures i canvis de govern durs va tenir tot un segle de càstig per la societat espanyola, sobretot pel retrosses marcat del franquisme.
● I Itàlia, a més de tenir un dels dictadors més semblants a Hitler, a més a més mai ha sortit de la seva forma de treballar, beneficiar a les famílies de les màfies.
En definitiva, aquesta crisi és el que recollim després de sembrar por, dictadura i tancament ideològic... No van ser les esquerres (i tampoc les dretes), sinó aquells que van impedir viure una societat democràtica. Deixem doncs de culpar les esquerres i les dretes actuals, ja que no són les veritables culpables. És més, deixem de culpar i admetem que som països febles per culpa d'unes dècades de foscor que no van deixar obrir als avenços necessaris i per tant, deixem de castigar els braços que poden treure'ns d'aquí, és a dir, l'educació, la investigació, la salut, ...