Una lectura com una altra...

Des de l’inici de la crisi econòmica, els nostres dirigents s’han aferrat a una idea força clara: cal economitzar. I, massa sovint, això s’ha traduït en retallades.

Ara bé, qualsevol anàlisi mínimament rigorosa en economia o història ens diu que centrar-se només en retallar pot ser una manera d’evitar el problema de fons. La crisi no neix únicament d’un excés de consum de la ciutadania, sinó també de desequilibris estructurals, de males pràctiques financeres i d’una regulació insuficient en alguns sectors clau. Mentrestant, hi ha qui ha patit més les conseqüències i qui, en canvi, ha tingut més capacitat per esquivar-les.

Si mirem enrere, les societats han avançat quan han reforçat tres pilars: l’educació, la salut i una certa igualtat d’oportunitats. No com a ideals abstractes, sinó com a eines reals de progrés. Quan aquests pilars es debiliten, el creixement es fa més fràgil.

En l’última dècada, alguns països europeus han viscut amb especial intensitat aquesta crisi: Grècia, Portugal, Espanya o Itàlia. Cadascun amb la seva realitat, però amb alguns elements en comú: economies poc diversificades en alguns àmbits, dificultats en la gestió del deute i, en alguns casos, una herència històrica complexa pel que fa a estructures polítiques i econòmiques.

● Grècia ha evidenciat problemes estructurals en la gestió fiscal i en la sostenibilitat del seu deute.

● Portugal ha arrossegat durant anys un creixement limitat i una adaptació lenta a determinats canvis econòmics.

● Espanya ha patit fortament l’impacte de la bombolla immobiliària i l’atur associat.

● Itàlia, per la seva banda, combina un deute elevat amb dificultats de creixement sostingut.

No es tracta de buscar culpables simples (ni a dreta ni a esquerra), sinó d’entendre que les crisis són el resultat de processos llargs i complexos.

Potser, més que assenyalar, cal assumir que venim d’unes dècades amb mancances estructurals importants. I que sortir-ne no passa només per retallar, sinó per reforçar allò que ens pot fer més forts: l’educació, la recerca, la salut i una economia més equilibrada.

Perquè castigar aquests àmbits no resol la crisi. Pot, fins i tot, fer-la més profunda.