EL NAIXEMENT DE L’ASTRONOMIA
Si voleu saber-ne més, demaneu-me el "Llibre introducció a l'astronomia", un petit dossier gratuït que t'ajuda a comprendre tot el necessari per iniciar-te en aquest món.
El sol
Tot
va començar amb el sol, quan les primeres civilitzacions van intentar respondre
a les múltiples i aparents senzilles preguntes, com: quina hora és? Quin dia
som? On és el nord?
Fins
i tot les civilitzacions més antigues es van adonar que cada dia el sol surt
aproximadament per l’est i que s’enfila cel amunt fins a una determinada altura
abans de tornar a baixar i pondre’s aproximadament per l’oest. Així doncs, per
saber l’hora durant el dia en tenien prou de clavar un bastó a terra i
determinar la direcció de la seva ombra.
Si es mirava bé, l’altura que assolia a migdia variava de dia en dia: era al
punt més alt del cel el primer dia de l’estiu, i al més baix, el primer dia
d’hivern. És a dir, el sol també marcava el ritme de les estacions.
Les fases de la Lluna
L’aspecte canviant de la Lluna (nova, creixent, minvant i
lluna plena) en el decurs de les nits també va inspirar els homes molt aviat.
La Lluna, amb una gran regularitat, presenta el mateix
aspecte cada vint-i-nou dies i mig, i aquest «més lunar» va servir d’unitat de
temps en molts calendaris, entre ells, el que encara utilitzen els musulmans i
el jueu . Però el que realment va ser un trencacaps per als astrònoms va ser
fer que coincidissin tots dos,solar i lunar, per evitar que no es desmarxessin
massa l’un respecte de l’altre.
Els estels
La lluna era, sens dubte, la reina de la nit, però els estels no
passaren pas desapercebuts. Molt aviat, l’home observà que semblava com si tots
els estels giressin a l’entorn d’un punt fix, que indicava el nord. Un estel
brillava molt a prop d’aquest punt fix: era l’únic que semblava immòbil.
L’anomenaren Estrella Polar.
Guiats
per la imaginació, els homes uniren els estels entre ells per formar unes
figures familiars, les constel·lacions. Cada civilització poblà el cel amb els
seus propis herois llegendaris i amb els seus animals mítics. No obstant,
gairebé totes van dibuixar a prop de la estrella polar alguna constel·lació, en
el nostre cas la d’una parella de ossos que denominem Óssa Menor i Óssa Major.