«Faig la meva part...»

d’abril 23, 2022

«Faig la meva part...»

Descarrega'l amb pdf per visualitzar el muntatge original:
https://drive.google.com/file/d/1AtpatWa7WNsiS6rI2seL4VuRFIm8QJbd/view?usp=sharing

Vet aquí una vegada, en les grans esplanades de bosc frondós que hi ha al bell mig del nostre petit país; un llamp, conduït com a representació de la maldat en el nostre món, va iniciar un incendi d’una magnitud mai vista. Poc a poc, el foc anava destruint tot al seu pas, i per aquest motiu tots els animals del bosc fugien cames ajudeu-me en sentit oposat a les flames.

De cop i volta, l’os, un dels animals més forts i grans del bosc, va veure com un petit colibrí amb el seu estret i allargat bec anava i tornava del riu agafant i vessant aigua sobre les flames per intentar apagar l’enorme incendi. Per això, l’ós, impactat i commogut, es va aturar i preguntà al colibrí...

- Colibrí, no veus que amb aquesta poca aigua que pots dur no podràs blocar i molt menys apagar el foc?

El colibrí, sense aturar-se i dirigint-se a buscar novament aigua li respongué:

- Amic, jo faig la meva part!

L’ós va comprendre el que havia de fer o, millor dit, el que havien de fer tots i cadascun dels animals i animalons de l’entorn; la gran tasca que indirectament els havia estat encomanada i amb la qual tots s’havien de comprometre.

I així doncs, tots van decidir posar de la seva part de la següent manera:

• L’os, amb la seva extraordinària força, va començar a enretirar arbres propers al foc. El porc senglar els alineava amb el seu morro agafant-los amb els seus forts ullals fent una barrera contraposada al foc. El talp, la rata, la sargantana i el conill van començar a perforar grutes allà on l’ós havia llevat els arbres. Tots ells van crear un gran tallafoc que envoltava tot el perímetre de l'incendi.

• El mussol, l’ànec, la cotxa, l’estornell, la cadernera, el pit-roig, la merla i la mallerenga van acompanyar el colibrí en la seva tasca, creant una bandada impressionant i contundent de força aèria contra les flames. La seva voluntat i fermesa va deturar l’alçada de les flames, reduint-ne la seva intensitat.

• La guineu, la formiga, l’esquirol, l'isard, la marmota i el cabirol transportaven amb la boca aigua que tiraven als vorals del foc, aigua que era ben freda, ja que la truita, la carpa i la llúdriga els la portaven de la profunditat del riu. Aquesta terra que deixaven ben humida al voltant del perímetre del foc -l'escorpí amb la seva cua; l’escurçó amb els seus moviments i el llop amb la seva forma de furgar el terra- la tiraven contra el foc apagant-lo lentament i estrenyent el perímetre de les flames.

Així va ser com, petits actes que individualment no semblaven gran cosa, van poder apagar el foc més monstruós que hi havia hagut en el nostre temps. I és que ja ho diu la dita: Quan el "jo" es reemplaça pel "nosaltres", fins i tot la malaltia es converteix en salut.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.