No cal ser hipòcrita
Mai he comprès la falsedat o hipocresia de la gent. Sempre he cregut que no cal dir tota la veritat, però el que sí que no s'ha de fer, de forma habitual, és mentir; i si cal, callar!
Molts cops, dir la "nostra veritat" (recordem que molts cops "la veritat" és subjectiva) pot causar-nos problemes i aportar pocs beneficis en el conjunt, és a dir, que el quocient causa/benefici és molt baix. Per aquest motiu molts cops cal fer servir eufemismes, suavitzar la realitat o arribar a callar.
En una empresa privada en la qual vaig treballar, vaig haver-la de deixar tot i estar-hi molt a gust per haver dit quelcom a un dels "caps" i ell quedar-se perplex i insultar-me. El que li vaig dir ho deia tothom: els meus caps immediats i els meus companys, tothom que el coneixia tenia la mateixa opinió de la seva tasca, però ningú li deia res.
Per dir-li, de forma no agressiva, una veritat (que no era subjectiva personal, puig molta gent la tenia igual i des de feia anys ho havia contrastat) vaig guanyar-me un menysteniment total a la meva persona (vaig haver de deixar l'empresa, entre altres motius, perquè la "cap" de la sucursal no va fer res al respecte tot i haver sol·licitat una reunió per solucionar-ho).
En aquesta mateixa empresa, un amic meu va deixar-la un any abans que jo (alguns dels motius els mateixos que jo). Aquest noi, un expert en la seva tasca, millorable en l'execució pot ser però en molts aspectes per la seva edat, va deixar la feina amb elogis d'alguns dels seus companys i "caps" immediats. Frases com "quina pena que marxis perquè ningú ho farà millor que tu"; "quin greu ens sap que marxis amb el bé que hi estàs i estem amb tu"... Frases que un cop va marxar, les mateixes persones que li deien aquestes frases al seu davant, en converses privades i sense ell deien quelcom semblant a "sort que va marxar, perquè portava molts problemes i mal de caps".
Aquestes dues anècdotes, que les explico perquè ja fa prou anys que van passar, les explico per formular-me la pregunta: Cal ser fals? Cal comportar-se com un hipòcrita?
Estem envoltats de persones que distorsionen la realitat pels seus interessos; molts cops no per interessos directes, no pas per guanyar quelcom tangible en el seu present, sinó que molts cops distorsionen la realitat per no tenir pèrdues en el seu futur immediat.
Què passa amb aquesta acció? Doncs el que passa en distorsionar la veritat d'aquesta manera és que les persones que reben aquestes "falses" veritats tenen la impressió del fet que són certes. Això causa un efecte d'un castell de cartes, treure una carta en un dels pisos d'aquest castell pot semblar que no hagi de causar gran terrabastall, però en la majoria de casos, el que causen és la caiguda total del castell.
Exemples concrets hi ha per donar i per vendre, però per discreció no els penso posar, però com sempre, podem fer un cafè (o un tele cafè) i parlar-ne més obertament.
El que sí que cal dir és el que hi ha a l'inici, és millor dir la veritat, no tota ella, però no mentir en la majoria dels casos. I si cal, si res de la veritat és bo dir-ho, millor callar...
https://www.bbc.com/mundo/vert-cul-42146675