Llàgrimes de Sant Llorenç
Cada mes d'agost tots sortim al voltant de Sant Llorenç a la nit a veure la famosa pluja d'estels... Però, per què es diuen Llàgrimes de Sant Llorenç?
Si bé que aquestes estrelles fugaces són restes d'un cometa, per ser exactes, 109P/Swift-Tuttle, s'anomenen també els Perseids, puix sembla com si sorgissin de la constel·lació de Perseu.
Però el motiu del nom de Llàgrimes té dues llegendes que ho expliquen, la primera explica que aquests estels fugaços són les llàgrimes que li queien al Sant mentre el cremaven viu. Així i tot, per mi, aquesta llegenda no és la millor, a més, recordem que hi ha l'anècdota que el mateix Sant els deia als seus botxins: "Gireu-me que d'aquesta banda ja estic ben fet...". Una persona que té la dignitat del valor per posar a ratlla el dolor i fer burla als seus assassins amb aquesta frase, segur que no li queien llàgrimes.
La segona, i és amb la que em quedo, lliga la vida del Sant amb aquestes Llàgrimes.
Explica la història que quan els perseguidors* dels cristians van dirigir-se al diaca de Roma, Llorenç, per robar-li tot l'or i riqueses que pogués tenir la seva església, el sant va reunir a tots els pobres, contrafets, orfes... i els digué als seus perseguidors: "Aquí teniu els tresors de la meva església, més valuosos que els que pugui tenir l'emperador!".
Per càstig, els lladres el van cremar viu, i tant van ser les llàgrimes de tots els d'allà presents, de la seva veritable riquesa, el poble, que fins i tot el cel va posar-se a plorar; i des de llavors, cada 10 d'agost el cel plora recordant el sofriment d'aquest Sant.**
**Aquesta història es explicada de forma oral a alguns pobles d'Italia, però no està recollida.