La docència
Hi ha molts aspectes a tenir en compte quan avaluem un docent o la seva activitat. Més enllà dels pedagògics i metodològics[1], hi ha tres punts humans que cal que un docent tingui segons el meu punt de vista:
- El seu coneixement i habilitat amb el saber que imparteix:
I se li ha de donar bé aquesta branca del saber, com a mínim a un nivell superior al de l'alumnat, per així motivar la seva adquisició al seu alumnat. Si no és així, tendim a ensenyar només conceptes o procediments memorístics oblidant-nos del raonament, de la creativitat, la imaginació, el treball autònom i el cooperatiu... Tots els aspectes desenvolupats en competències[2].
Sense aquest domini i il·lusió per la matèria l'alumnat desperta una desafecció que serà difícil eliminar en el seu futur. I aquí rau la part humana d'aquest punt, el docent no pot ser un peça d'aquest «malestar» del futur d'una societat.
- L'estima:
El docent ha d'estimar l'alumne; no l'ha de veure com quelcom fred que avalua com si fos un procés empresarial de validar si passa o no de la cadena de muntatge per així posar-la a la venda en públic.
Els alumnes han de despertar-nos motivació per la nostra tasca dia a dia. Entrar dins l'aula ha de ser un dels millors moments del nostre dia.
L'alumnat ha de ser guiat de forma emocional pel docent, però com un adult, no pas com un amic. És important que l'estima del docent sigui una estima sincera, no complaent; cal saber-li dir que no també. Quan, normalment el tutor (o qualsevol docent), fa més d'amic que de docent, l'alumnat surt amb mancances d'autonomia, puig els faciliten el camí d'aquesta autonomia.
- La confiança:
És un punt oblidat en l'actual sistema educatiu de la nostra societat. La confiança amb el docent. Es pot resumir aquest concepte amb la frase "i això per què serveix?". Haver d'excusar-se i justificar-se constantment denota una desconfiança de l'alumne vers el docent i el saber que intenta impartir.
Aquest punt cal ser avaluat pel docent, però és una crítica de la societat: hem degradat la tasca de l'aprenentatge, com ja he explicat en algunes entrades. El professorat ha de saber generar aquesta confiança, cert és que amb el sistema utilitarista és molt més difícil que mai, però si l'alumnat es qüestiona constantment el "què" i el "per què ho fa" no hi ha abans ni millora... [4]
Cal reiterar que aquests tres punts van més enllà dels que han de ser avaluats d'una forma ordinària: preparació de la classe, deixar clar els objectius i l'avaluació, relació de la resta de sabers, puntualitat, atenció individualitzada, transmetre valors, estratègies metodològiques.....
[2]. http://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/
[3]. https://entreeducadores.com/2009/08/01/la-relacion-profesor-alumno-en-el-aula/
[4]. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0124-59962020000100049