Educació 'clàssica': Tan dolenta és?
Cada cop són més els centres educatius que eliminen llibres de les matèries, introdueixen únicament les tauletes o els portàtils com eina de consum i creació de coneixement i aprenentatge.
Però té algun fonament aquesta actitud a part de la de 'postureig'?
Doncs no! No tenen fonament científic per fer-ho, aleshores, per què es fa? És una forma d'innovar segons els que ho impulsen, i segons aquests mateixos asseguren que el sistema educatiu és l'únic sistema que no ha canviat des de fa dècades i que per això cal canviar-ho. I ho fan segons la seva subjecció, mai amb suport d'estudis consolidats.
A més, això que el sistema no ha canviat és d'una ignorància absoluta del sistema. El sistema ha canviat internament de forma abismal. No podem confondre el continent amb el contingut. L'escola com edifici i/o infraestructura potser no ha canviat molt, però el tipus d'alumnat, les metodologies, el tarannà dels docents, les extraescolars i els deures que per tant es poden demanar, les tutories..., tot ha canviat excepte el que és més visible... Així que els que diuen que el sistema educatiu no ha canviat, que s'ho faci mirar!
Però, tornem amb el que iniciàvem el tema, cal eliminar tot el que és de la metodologia antiga? Cal eliminar els llibres? L'escriptura a mà? La lectura en paper?
Els estudis demostren que escriure a mà té beneficis cognitius nets, l'aprenentatge és més consolidat i és més personal.
La lectura amb paper té uns beneficis més amples que amb una pantalla, el cansament visual és menor i la retenció d'informació més alta. Cert és que la lectura amb text informàtic té altres pros com els enllaços, tenir vídeos o imatges interactives... Però si només és un text amb imatges fixes, és molt millor el text en paper.
I el tema de llibres d'editorials o passar apunts fets pels docents. Aquest és un punt controvertit, perquè molts centres fan un mal ús del dret d'autor creant els seus «propis» apunts copiant i enganxant recursos d'editorials que troben a les xarxes (cal dir que això és il·legal). Els docents no som editors, no som dibuixants, no som comunicadors d'edició... La qualitat atractiva dels apunts que pot fer un docent (si el fa 100% aquest docent) no pot comparar-se amb el que poden fer les editorials (i tot un equip de professionals). Però les editorials han de tenir en compte, que el món canvia, i el cost dels llibres (digitals si fes falta) no pot ser el que està cent.
Tots els punts citats es basen en l'esforç, amb la constància, amb la fixació del que es fa. I aquests tres punts són d'una metodologia vella, però no per això caduca. I així es demostra en estudis fets durant molts d'anys.
I com diu Mar Romera: "El agradecimiento es una de las cosas más importantes para ser maestro"; l'essencial en un docent no és pas la metodologia sinó el vincle amb l'alumne, la part emocional...
[Evidències científiques - article d'opinió]
[Us deixo 2 conglomerats d'estudis molt interesants i un article periodístic resum de dades molt útil]
[Lectura digital o paper]
____________________________________________________________________
[Mar Romera]
https://www.saludadiario.es/servicios-sociales/mar-romera-el-agradecimiento-es-una-de-las-cosas-mas-importantes-para-ser-maestro.