El coneixement inútil (Part 1)
El segle passat va demostrar la inhumanitat de les persones amb les seves dues Guerres Mundials i totes les repercussions d’aquestes dues. Però també va estar ple de prosperitat i avenços, de llibertat i democràcia...
Al final de la II Guerra Mundial les dues potències mundials havien aconseguit la bomba nuclear (primer la de fissió i després la de fusió), la por i desconfiança entre aquestes dues potències obriria l’escletxa a una possible aniquilació de tota la humanitat... Entràvem a la Guerra Freda.
Aquesta va dur a treballar incansablement a superar-se amb tecnologia i ciència. I per aquests motius la humanitat va poder sortir de la Terra, arribar a la Lluna i assolir un domini del coneixement fins llavors mai vist...
Un dels nous coneixements que es va desenvolupar era el de la física de partícules, i entre ells, la tecnologia dels acceleradors de partícules. Però, té alguna utilitat la despesa ingent d’aquests sabers? Aquesta era la pregunta que el Dr. Wilson, un físic important dels EUA, va haver d’enfrontar per poder construir el Laboratori Fermi (Chicago), un dels acceleradors més potents de la dècada dels seixanta i que va suposar una inversió important dels EUA.
A continuació us deixem una adaptació de la transcripció de l’al•legat que el Dr. Wilson va haver de fer davant el senat dels EUA per aconseguir la inversió.
- Senador Pastore: Té alguna utilitat i aplicació pràctica la física de partícules?
- Dr. Wilson: La física no és només un camí cap a noves tecnologies i desenvolupament econòmic. No és només un pas cap a noves tècniques, beneficis i progressos... La física és un acte humà més fonamental que tot això...
- Senador Pastore: Doncs, quin és l’objectiu del Laboratori Fermi?
- Dr. Wilson: Obtenir respostes a les preguntes que la humanitat s’ha fet durant molt de temps. Una d’aquestes qüestions té a veure amb la simplicitat. Podem comprendre la naturalesa de forma simple? Cap dins de la ment humana aquest coneixement?
- Senador Pastore: No comprenc el que diu, i comença a ser molest! Hi ha algun aspecte relacionat amb aquest accelerador, que, d’alguna manera ajudi a la seguretat del país?
- Dr. Wilson: No, senyor! No ho crec.
- Senador Pastore: Res en absolut?!
- Dr. Wilson: Directament? Res en absolut!
- Senador Pastore: No té, en aquest sentit, cap valor?
- Dr. Wilson: Només té el valor amb el qual ens atorguem els uns als altres, amb el mutu respecte: la dignitat de la humanitat, el nostre amor per la cultura. Té que veure amb aquestes coses: amb els bons pintors, escultors, filòsofs, els grans poetes, ballarins, dramaturgs, pensadors, matemàtics... Vull dir, amb totes aquelles coses que respectem, venerem i estimem; i que ens fan ser patriotes... No! La construcció d’aquest laboratori no té res a veure directament amb la defensa d’aquest país, excepte en fer que valgui la pena defensar-lo!
Amb aquest discurs, el Dr. Wilson va poder aconseguir fer veure que hi ha més utilitat en el saber que el purament pràctic. I és per aquest motiu que la humanitat és capaç d’avançar: tenim el potencial per millorar i fer el bé, només ens cal saber-lo gestionar.
No ens podem quedar en el que és purament superflu, hem d’anar més enllà.
Aquest és el primer escrit de tres, on intentarem explicar la utilitat de la ciència inútil, d’aquells sabers més purs, d’aquella cultura que només té un ús intel•lectual (en el primer moments)... Veurem que ens cal, més ara que mai, invertir en aquesta ciència.
https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/el-coneixement-inutil-part-2.html