D'emissor a guia - el canvi de l'educació
En tota la història de l'educació (podríem parlar d'història de l'ésser humà) l'alumne ha estat un "sumís" receptor d'idees i suggeriments. L'emissor, el professor, tenia la veritat en la seva paraula i el control en el seu poder del saber. A més a més, fins a la dècada dels setanta existia el poder de control físic (molts hem sentit a parlar d'"agressions" del professorat en vers a un alumne).
Tot això ha canviat, l'alumne ja no és un receptor passiu, sap estar en més d'un lloc al mateix temps[1]. Només fa falta observar als nois joves que poden contestar al mateix temps al instagram, facebook, whatsapp... i no perdre el fil d'una pel·lícula que està mirant (això és perquè tot el que s'ha dit li interessa).
L'alumne ha assolit una destresa impressionant en agilització mental. A més a més les coses que un professor de "l'antiga usança" pot ensenyar-li, no només no l'interessen, a més no els veu útils per un futur pròxim.
Aquest fet (comentat en molts altres blogs) provoca una inestabilitat en l'alumne i en molts casos acaba culminant en agressivitat. Aquesta agressivitat s'ha de sumar a l'existent de tots els temps.
Podem tenir la impressió de què hi ha molta més agressivitat actualment a l'aula que mai, però que els arbres no ens deixin veure el bosc, és quelcom normal. El fet és que no ataquem el problema de sota arrel. No només hem de demanar una major disciplina a l'alumnat, també hem d'exigir-nos a nosaltres mateixos, els professors, un control en poder vendre el nostre producte, els nostres coneixements.
És cert que l'estat i els pares, han d'atorgar-nos més poder sobre el comportament de l'alumne. En l'actualitat els pares no recolzen suficientment al professor en la seva tasca (no de forma general, però si en un percentatge important).
Però remarco la necessitat de canviar el professorat, de canviar la nostra visió d'emissor d'un missatge i que el receptor és "sumís" per escoltar-lo. Hem de despertar i veure la realitat, les matemàtiques (per posar un exemple) s'han de viure a l'aula, s'han de portar a la pràctica en tots els contextos possible, no ha de ser una simple disciplina de gaudir pensant, ja que aquest acte només el rebrà un públic minoritari.
[1] Una altra cosa és si aquest "estar a més d'un lloc" és igual de productiu o òptim... Això és un altre tema que un dia desenvoluparé.